Capítols i estatuts del gremi de passamaners, guanters, tireters i marxandos de fora carrer

Bm-1714-7.5


         En execució del presedent presidal decret fonch despaxat pregó públich ab lo qual foren manats publicar los capítols y estatuts per lo govern de los susdits gremis y foren corregits per mi debaix firmat de orda del señor regent, ab què estos són los que se han de observar, y no los que foren, y tenen forjats dits gremis.

         Are ohïu de part y manament del Il·lustre señor Don Joseph Antoni de Rubí y Boxadós, marquès de Rubí, general de la artilleria del Principat de Cataluña del Consell de se magestad, que Déu guarde, virrey, llochtinent y capità general en lo present Regne de Mallorca e yslas adjacents etta. Que se vos denuncia, notifique y fa a seber com ab precidal decret als tres de setembre pròxim passat a petició de los passemaners marxandos, guanters, y tireters dits de fora carrer se los fonch consedit que poguessen tenir y tinguen gremi distint, y separat del que tenen los del matex art dit del carrer y a favor de los de fora carrer foren consedits los capítols y estatuts que se han manat observar sots las penes en ells expressades, y són del tenor següent:


I. Primo, se estatuix, y mane que los elets, y deputats per los passamaners, tireters, guanters, y mercers de fora carrer usant del poder a ells donat ab determinació de Consell celebrat als 28 maig 1714: ordenen, y estatuhexen confraria, y collegi de passamaners, guanters, tireters, y marxandos de fora carrer en honra, y sots protexió del gloriós Sant Antoni de Viana segons antigament fonch eregida baix dita protexió per los professors de dits arts axí de fora com de dins carrer.

II. Se estatuhex, ordena, y mane, que ninguna persona sia admesa en dita confraria, qui sie del carrer ço és decendent de judio, o tingue fama pública ser de dit llinatje.

        III. Se estatuhex ordena, y mane, que qualsevol persona qui voldrà entrar en dit gremi per apendre y exercir lo art de passamaner, guanter, o tireter degue de fer carta ab mestre examinat en lo art que voldrà apendre pagant a la bolsa comuna 4 lliures= al notari 8 sous= a lo andador 4 sous la qual carta degue durar per espay de quatre añys cumplits.

IIII. Se estatuhex ordena, y mane, que si per mort de algun mestre ab qui se haurà feta la carta deurà fer-sa recarta, que en tal cas lo mosso que haurà de fer dita recarta no degue pagar nova propina a la caxa comuna, sinó tansolament los salaris del notari y andador de sobre expressats per no esser culpa del tal mosso el fer-se dita recarta.

            V. Se estatuhex ordena, y mane, que qualsevol mosso tant de passsamaner, guanter, o tireter acabats los quatre anys de la carta dega antes de poder-se examinar anar dos añys per fadrí pagant el principi de dits dos añys 20 sous per alegrias a la caxa comuna de dit gremi.

          VI. Se estatuhex ordena, y mana que qualsevol fadrí qui voldrà pujar a examen de passamaner, guanter, o tireter degue demanar plaça an el regiment de dit gremi vuyt dies antes de son examen y obtesa aquella podrà examinar-se pagant a la caxa comuna= 5 lliures y a los del regiment la seguda que serà dos reals castellans per quiscun= 8 sous al notari y 4 sous al andador, siemperò serà fill de mestre tant solament pagarà un real castellà per seguda a los del regiment les 5 lliures a la bolsa comuna= 8 sous al notari y 4 sous al andador.

VII. Se ordena, estatuhex, y mana, que qualsevol persona qui voldrà examinar-se de merxando degue pagar per son examen a la bolsa comuna 10 lliures ultra los gastos de la seguda si serà natural del present regne. Si emperò serà fill de mestre pagarà tant solament 5 lliures per la bolsa comuna, y un real castellà per seguda En cas emperò que la tal persona sia estrangera pagarà 15 lliures a la bolsa comuna, tres reals castellans, a los de regiment per seguda= 8 sous al notari y 4 sous al andador.

VIII. Se estatuhex, ordena, y mana que en dit gremi se fassen dos bolsas tansolament en les quals se inseculen los confrares hàbils per los càrrechs de dit gremi ço és una de ellas los passamaners, guanters y tireters, y en la altre los merxandos, y esta inseculació se fassa ço és la primera per los dits elets y les sigüents per los confrares de regiment en lo modo y forma que antes de la divició se ha observat.

VIIII. Se estatuhex ordena y mana que tots añys sien extrets dels dits sachs sobreposats ço és un de la bolsa de passamaners, guanters y tireters, y lo altre de la bolsa de merxandos, los quals per espay de un añy aprés següent regescan lo dit offici ab las matexas acsions, obligacions y emoluments que antes de la divició tenien: los quals finit lo añy de la sua sobreposedia resten prohòmens per lo any sigüent.

X. Se estatuhex ordena, y mana que lo matex die de la extracsió de sobreposats sien extrets los prohòmens un de cada bolsa de les sobreditas: los quals semblantment deguen exercir lo dit càrrech per lo añy sigüent ab los matexos emoluments, accions y obligacions, que antes de la segregació tenien; y per quant en la primera extracció fahedora no se trobaran sobreposats qui resten prohòmens per ço en dita occació tantsolament se extrauran quatre prohòmens ço és dos de cada bolsa.

XI. Se estatuhex ordena y mana que en lo matex día de la extracsió de sobreposats y prohòmens se fasa extracsió de una persona en clavari de dit gremi de una de ditas bolsas alternativament comensant per la bolsa de passamaners, guanters, y tireters: el qual també per lo temps del any sigüent exercesca lo dit offici ab les matexas accions, obligacions y emoluments, que antes de la separació tenia.

XII. Se estatuhex ordena, y mana, que los confrares qui hauran sorteat los dits càrrechs de sobreposat, prohòmens y clavari hajen de prestar el sòlit jurament en mà de su señoria Il·lustríssima y en son nom en poder del secretari de la Real Audiència y exercir dit offici en pena de tres lliures applicadoras la mitat a los cofres reals, y la altra mitat a la caxa cumuna de dita confraria.

XIII. Se estatuhex ordena y mana, que los ohïdors de compte y los examinadors hagen de ser insiculats preseint aprobació de su il·lustríssima ab lo modo, y forma que se ha acustumat antes de haver-se desunit los de fora carrer de los del carrer.

XIIII. Se estatuhex ordena, y mana que ningun confrare qui haurà exercit los dits officis de sobreposat, prohòmens, o clavari pugue tornar exercir el matex càrrech que no haje vacat dos añys de buit, y axi matex que ningun confrare qui acabarà de ser prohomen puga ser admès en ohïdor de comptes sots nulitat de dit sorteo y elecció.

XV. Se estatuhex ordena, y mana, que en los exàmens de mestre que se faran deguen assistir los sobreposats, prohòmens, y clavari de dit gremi y los dos examinadors ab açò emperò que en los dits exàmens solament tindran vot los de regiment qui seran del matex art de manera que en los exàmens de passamaners sols tindran veu, los passamaners de regiment y los dos examinadors passamaners; y en los exàmens de tireters presisament tindran vot los tireters de regiment y los dos examinadors tireters: los altres emperò de regiment que no seran del matex art solament tindran interessència en lo dit examen per pendre la propina de la seguda.

            XVI. Se estatuhex ordena, y mana que los mossos qui al present se troben encartats ab mestre de fora carrer y los fadrins que han acabat la carta ab mestre de fora carrer quant vullen puguen examinarse de mestre deguen subir examen es est gremi y que los sia compres el temps que treballaren en dit offici antes de la present divicio, y axi matex les propines, y caritat, que de antes pagaren en dit gremi com si perseveras la matexa confraria sens mutacio alguna.

            XVII. Se estatuhex ordena, y mana, que qualsevol viuda dexada de marit mestre de qualsevol de dits officis que tot lo temps de ser viuda puga tenir botigue uberta y gosar de tots los privilegis, y perrogativas que sos marits vivint gosaven contribuint empero en los gastos de dit offici com si son marit fos viu sens empero poder encartar mosso algun.

           XVIII. Se estatuhex ordena, y mana que ninguna persona gos, ni presumesca fer feyna de guanter, ni tireter posar, ni clavar caps a tiretas ni cordons de ningun genero, que primer no hage estat encartat, y esser mestre examinat en pena de 3 lliures per cada qual qui contrafara: aplicadoras un ters al acusador, altre al Real fisch y lo altre a la bolsa comuna de dit gremi pero que no sia compres en est capitol persona alguna qui fasse de las sus ditas coses per son propi us.

            XVIIII. Se estatuhex ordena, y mana que ninguna persona pugue adobar pells ab pasta, ni fer guants, ni faldrigueres de pell, tiretas, ni bolsas de pell, ni menguitos, que no sie mestre examinat, exceptat los qui ho treballasen per son propi us, ni menos vendre, o revendre aquells en pena de 3 lliures per cada vegada, per cada qual qui contrafara: applicadoras com de sobre en lo qual no estan compressos los passamaners, y marxandos, qui solament podran vendre de ditas cosas, y no obrar de ellas aço entes, y declarat quebaix la disposicio del present capitol no estigue compres, ni prohibit el vendre, o revendre guants, y manguitos forasters, qui venen de fora Regne per mercansia perque estos los podra vendre son dueño etiam per interposades personas extragremium pagant a soles al dit gremi la confraria de 8 sous 8 quiscun añy ab tal, y empero que la tal persona, qui vendre, o revendra los guants, y manguitos forasters, no pugue tenir perxe parade, ni tende ni botigue uberta per lo susdit effecte sino que ho degue vendre com a roba o cosa de mercader.

(...)

Per tant, y per dèbita execució de dit presidal decret se ordena, y mane a tothom generalment de qualsevol lley estat o condició sia observe y guarde la continència dels capítols refferits sots les penes en ells contingudes; y per a que vinga a notícia de tots y ningú puga allegar ignorància se ha manat que les presents sien publicades per los llochs acustumats en la present ciutat de la de Alcúdia, viles y parròquies de la part forana. Datts en Mallorca al primer de dezembre del any 1714.

Marquès de Rubí

Vt. de Esmandia regens= Vt. Fullana Ag. F. R. adventum.

De mandato sue Illustrissime dominationis Joannes Çabater notarius secretarius regente Audientiae.

Los presents capítols són estats publicats per los llochs acustumats de la present ciutat per mi Melchior Alemañy assistent per Llorens Alemañy mon pare corredor del Reial Patrimoni y de la Universitat ab compañia dels corredors de coll vuy als 14 xbre de 1714.

Melchior Alemañy

He rebut per lo salari de la publicació: 3 lliures 12 sous.

Comments