Cançonetes mallorquines

Bm-1844-1871-2.1


L’amo, deixau anar això,

ses someres són someres;

per estoviar llenderes

no hi ha com un parei bo.

(p. 35)

 

L’amo de Son Rossinyol

que diu que el cantar no sega!

Al manco la gent va alegre

i estrenyen el redol.

(p. 39)

 

Cavallet, com eres jove

que anaves ben pentinat,

i ara ets arribat

que no tens pèls a sa coua!

(p. 54)

 

-Diuen que has d’anar a vermar?

-Que vols que et duga una uiada?

-Si no en trobes cap cepada,

dels meus uis la’t puc donar.

(p. 59)

 

L’art de l’exsecaiador

n’és una feina geugera,

però de cada hora espera

per ell l’extremonció.

(p. 65)

 

Es puput i es mussol,

tots dos fan una tonada;

es puput canta amb so sol

i es mussol en la vetlada.

(p. 77)

 

Les oliveres, olives;

els uiastres, olivons,

i ses murteres, murtons,

i ses figueres fan figues.

(p. 80)

 

Entre la mar i l’arena

vaig sembrar un claveller;

lo primer que colliré

serà per tu, Magdalena.

(p. 82)

 

Vols que et diga les tres coses

que ha mester un tixedor?

Castigar poc el cotó,

desplegar l’aplegador

i aplegar l’abre de rodes.

(p. 88)

 

Ara vénen set setmanes

totes de menjar llegum,

i llavò ve eu rum-rum,

qui té xot farà panades.

(p. 147)

Comments