Benet Espanyol: Crist a la creu

Bm-1541-2

Ab l’anima trista/y dolor intensa

De Jesus la pena/voldria sentir

Per poder scriure/la dolor inmensa

De vos Deu y home/qui ab tant´ offensa

Perque no morissem/volguereu morir.

Y axí la montanya/del loch de Calvari

Senyor vos pujareu/per tots á cridar

Hon de la sanch vostra/vos fereu clavari

Y sols volgues pendre/la mort per salari

Y aquí vostres deutes/volguereu pagar.

 

 

Per ço si penareu/nos dexe de creure

A tots no volguesseu/com fes á Dimás

A quí prometereu/paradís fer veure

Y ab vostr’amor tanta/demanás á beure

Per la salud nostra/estant en lo pás.

Y si les potencies/tingues afligides

Hun gust en la boca/tingues tan perfét

Que si nostres ánimes/molt dessaborides

De culpes amargues/fossen infinides

Begudes haguereu/tan gran fou la sét.

 

 

La vostra persona/ab carns delicades

Prometes clavassen/ab claus molt aguts

Que si tals promeses/no fossen stades

Sercant tots los homens/de vos les petjades

Abans de trobarles/se foren perduts.

Ó creu exalsada/y arbre de vida

Ab rames divines/qui basten als cels!

Puix roses vermelles/vos fan tan florida

Donaume la fruyta/quel mon ha sentida

Que dins purgatori /posas dolçes rels.

 

 

Ó cap de la Sgleya/hon se representa

Lo dir dels prophetas/y quant haveu fet!

La cara malalta/teniu descontenta

Perque’us adormireu/entre gent dolenta

Segons figurava/Sem, Cham y Japhét.

Coronat vos mire/de tantes spines

Tals que yo crech basten/fins en lo servell

Perqu’en vostre regne/ab roses divines

Fos una corona/de tals pedres fines

Que per nostre premi/de tots fos johéll.

 

 

Les vostres orelles/quant de mal ohíen

Que tots de vos deyen/y tot sen rahó

Com en creu alsada/matarvos volien

Y vos que sentiau/com vos scarníen

Al pare pregareu/que´ls donas perdó.

Los crits dels sants pares/ohys en absencia

Qui baix en los carcers/staven retrets

Y que vos tinguesseu/pe’ls homens clemencia

Y aquells vos fessen/poca reverencia

En les vostres galtes/sentieu buffets.

 

 

Per les nostres culpes/vos morir volguereu

Perque tots nosaltres/fessem bona fí

Feu donchs yo la fassa/axí com vos fereu

Qui’n les mans del para/l’esperit retereu

Abans de la nafra/que’us doná Longí.

Ó nafra sagrada/que’l peccat desliga

Lo qual ligát era/per lo de Adám!

Feu que yo conega/dels meus ulls la biga

Y feu mos delictes/ab dolor los diga

Com fes la somera/parlar de Balám.

 

 

Las mans qui al ségo/donaren la vista

Y als malalts y coxos/obraren salút

Del mon quis perdia/han feta conquista

Y donaren vida/á tanta gent trista

Y ningu del pobles[1]/vos ha conegut?

Clavat entre lladres/fes una bandera

Ab la creu mateixa/que portas al cóll

Perqu’en les victories/fos ella primera

Y cridas lo poble/qui’n tanta manera

Perque vos morisseu/era tornat foll.

(...)



[1] Probablement per del poble, més que dels pobles.

Comments