Bm-1541-2 Ab l’anima trista/y dolor intensa De Jesus la pena/voldria sentir Per poder scriure/la dolor inmensa De vos Deu y home/qui ab tant´ offensa Perque no morissem/volguereu morir. Y axí la montanya/del loch de Calvari Senyor vos pujareu/per tots á cridar Hon de la sanch vostra/vos fereu clavari Y sols volgues pendre/la mort per salari Y aquí vostres deutes/volguereu pagar.
Per ço si penareu/nos dexe de creure A tots no volguesseu/com fes á Dimás A quí prometereu/paradís fer veure Y ab vostr’amor tanta/demanás á beure Per la salud nostra/estant en lo pás. Y si les potencies/tingues afligides Hun gust en la boca/tingues tan perfét Que si nostres ánimes/molt dessaborides De culpes amargues/fossen infinides Begudes haguereu/tan gran fou la sét.
La vostra persona/ab carns delicades Prometes clavassen/ab claus molt aguts Que si tals promeses/no fossen stades Sercant tots los homens/de vos les petjades Abans de trobarles/se foren perduts. Ó creu exalsada/y arbre de vida Ab rames divines/qui basten als cels! Puix roses vermelles/vos fan tan florida Donaume la fruyta/quel mon ha sentida Que dins purgatori /posas dolçes rels.
Ó cap de la Sgleya/hon se representa Lo dir dels prophetas/y quant haveu fet! La cara malalta/teniu descontenta Perque’us adormireu/entre gent dolenta Segons figurava/Sem, Cham y Japhét. Coronat vos mire/de tantes spines Tals que yo crech basten/fins en lo servell Perqu’en vostre regne/ab roses divines Fos una corona/de tals pedres fines Que per nostre premi/de tots fos johéll.
Les vostres orelles/quant de mal ohíen Que tots de vos deyen/y tot sen rahó Com en creu alsada/matarvos volien Y vos que sentiau/com vos scarníen Al pare pregareu/que´ls donas perdó. Los crits dels sants pares/ohys en absencia Qui baix en los carcers/staven retrets Y que vos tinguesseu/pe’ls homens clemencia Y aquells vos fessen/poca reverencia En les vostres galtes/sentieu buffets.
Per les nostres culpes/vos morir volguereu Perque tots nosaltres/fessem bona fí Feu donchs yo la fassa/axí com vos fereu Qui’n les mans del para/l’esperit retereu Abans de la nafra/que’us doná Longí. Ó nafra sagrada/que’l peccat desliga Lo qual ligát era/per lo de Adám! Feu que yo conega/dels meus ulls la biga Y feu mos delictes/ab dolor los diga Com fes la somera/parlar de Balám.
Las mans qui al ségo/donaren la vista Y als malalts y coxos/obraren salút Del mon quis perdia/han feta conquista Y donaren vida/á tanta gent trista Y ningu del pobles[1]/vos ha conegut? Clavat entre lladres/fes una bandera Ab la creu mateixa/que portas al cóll Perqu’en les victories/fos ella primera Y cridas lo poble/qui’n tanta manera Perque vos morisseu/era tornat foll. (...) |
Scripta online > Scripta mallorquina >