Bartomeu Singala: «Llenya a ses dones»

Bm-1882-2.1

 

              Lleña a ses dones

 

¿Qui es el qui guaña es jornal?

¿Qui es el qui dú es pá à sa casa?

¿Qui dú es calsons? ¿Qui fa vasa?

¿Qui es en tot es més formal?

 

¿Qui es el que va més postís,

Tant si fa sòl còm si néva?

¿Va essê Adan, ò va essê Eva,

Qui engañá en el Paradís?

 

¿Qui es d’ets infants s’estaló

Y es qui los dú sa riquesa?

¿A ne quins llòchs es admêsa

Sa dòna sens compañó?

 

Agombolá es séu marit

Li sap greu, y se fa esclava

De sa mòda, y tonta bava

En posar-sê un bòn vestit.

 

Des jép d’ets altres fa crida

Dins es balls y reunions,

Y no vòl lletar miñons

Per pareixe més garrida.

 

Tot lo que dú es de manlleu,

Es coló y sa cabayera;

Ella es una calavera;

Dú molt de greix que no es séu.

 

No coneix s’economía

De còr y de boca ment;

Casi tot es finjiment

Sa dòna d’avuy en dia.

 

S’axécan molt tart des llit

Y lo primé es sa pasteta,

No estalvian cap pesseta,

Dins s’añy rês fan de profit.

 

Brodan, fan punt de ganxet,

Atupan fòrt es piano;

Amb sa ma de Don Fulano

Pintan qualque paisset.

 

Diuen: «Jò no sé pastá.»

¿Y tòcan tanta farina?

¿Altri ca-séua emblanquina

Quant tant bé es saben pintá? 

 

Lletres saben fé amb ses mans,

Y amb so mocadó fé señes,

Qu’ en francès roches son peñes

Y que frères son germans.

 

Però no saben sumá

Ni restá per quant sia hòra;…

Té mil defèctes sa nòra

Si la tractan de casá.

 

No tòcan s’espolsadó

Ni ‘s fragay, ni sa granera;

No saben fé una caldera,

Ni sòls ventá en es fogó.

 

Axò es cursi, y de criada;…

Tot axò s’ha suprimit,

Val més tení baix des llit

Una novèl-la amagada.

 

Si sèuen en es balcó,

En es Born, ò à sa Murada

Y un jove los fa capada

Ja ‘s pensan los fa l’amó.

 

Y avuy en dia es fadrins

Ténen sa casera enfòra;

Sa bossa y es còr los plòra

Quant veuen tants d’emblevins.

 

Hermosa y tèndre floreta

Si totes fossin còm tú,

Si el còr no tenguessin du,

Més tancada sa boqueta,

Si no duguessin pasteta,

Tenguessen economía,

Sencillês sens picardía,

Que l’òr no ferís son pit,

Veurias cent y un marit

Per cada un que n’hi ha en el dia.

 

              Un Llorens mal casadís

Comments