Bm-1691-2 El nom de Déu invocant comensaré y la història contaré de los Jueus, y confio jermans meus que supliran las faltas que trobaran en est tractat, que és memòria del pecat y mal servey cuant de Moysés la lley ells observaban y las cerimònias guardaban sens fer jamai en disapte cap trebai en que los fos necesari y profitós com sels notà, y per cert los avisà el Sant Ofici demostrant se gran malici que els desditxats se tenian per culpats en aguiar lo que habian de menjar en aquell dia, ni es mudavan sa camia puix que pensavan que el disapte no guardavan axò faent sens sortir aquesta gent del seu error: però encara fonch pitjor cuant un cert dia una xinxa una tenia sobre sa manta y vent una altra brutó tanta se mà allargà sols per poderley tomà y en ràbia cuan o vé se de sa xinxa digué que la dexàs que el disapte no trencàs.
Sols aquest hecho diu que un judío de pecho ha de estimar primer morir que trencar lo Sant disapte, puix ni ha de cercar recapte en que res tenga consevulla axò se entenga és detestable. Era més abominable jermanets meus el veurer que aquells jueus nunca paraven: de tots los sants blasfemaven y en més porfia de Jesús y de Maria. Oh mala casta! A la verge pura y casta odi tenian y tant que no la volian anomenar com una eu va confesar ab valentia, dient que en lloc de dir Maria deia Burballa. Oh mirau quina canalla tan atrevida que a la Reyna de la vida volgués gosar de tal modo despreciar y aun més tristesa es veurer que sa puresa y castedat de Maria sens pecat tots la negaven, ni a Déu trino confesavan per anar al cel: sols a son Déu de Israel tots adoravan y a un Sant Cristo asotavan aquets infaels: mirau si eran cruels a tal bondat que el fill de Déu encarnat tots el negavan y encara aguardavan el que vengués y del treball los tregués com los habia promès per la profesia de Daniel, dient vendria del cel lo fill de Déu a alliberar el poble seu de tot pecat, però amb axò no ha acabat s’atraviment al Santíssim Sagrament tots el negavan y a Cristo maltractavan sacramentat, burlant de la potestat que el conté qui és com a Déu vertadé cosa divina, en particular en Moxina aquell malvat después de haber combregat sen aportà s’òstia santa en sa mà fins a caseva y en se crueldat seva la maltractà de tal trassa tiranlà dins una bassa de inmundícia sense tèmer la justícia de un Déu Sant qui tot eu està mirant cristians meus que mals y cruels jueus y que malvats puix aun majors pecats pas en silenci. Oh mon Déu de paciènci que eu aguardat com a molts no eu castigat molt de temps ha, y és que Déu per esperà que es convertisen y de cor se arrepentisen obrà així com de fet se convertí la major part: altres usaren del art que tots bé saben puix de presa se embarcavan tots amb un dia en una nau que hey habia y era de Ynglesos per el temor de ser presos del Sant Ofici y escapar de la Justici perque pensaban que si a Mallorca els trovaban molt patirian per axò anarsen volian devers Liorna aont poguessen en forma judaisar y la seva lley guardar sens ningun dany: axò succeí en lo any, y no vaix fuit, mil siscents vuitanta vuit.
(...) |
Scripta online > Scripta mallorquina >