Bartomeu Crespí: Una apologia del franquisme

Bm-1939-2.1


   Una petita memòria feta en el gran moviment

 

No somníy cap cosa extranya

ni som prou capacitat

i tocant sa vanidat

no la conéc, ni m’atanya,

pero si per tant tenc manya

faré que quedi anotat

un poc de lo qu’ha passat,

nostra ben volguda Espanya.

 

Ja sé per experienci

propi, que en sebres no gós;

son totes ses meves flors

baixes i pobres de essenci.

Parteix de aquesta advertenci

lectó, que no me propós

amb un caramull tant grós

fer-te de tot referenci.

 

Jo no puc viure versant

per més que ho duga de vena,

en fer-ne mitja dotsena

de estrofes, ja en ténc bastant,

davant d’un fet tant gigant

me sent sa voluntat plena,

pero som un grá de arena

el més insignificant.

 

Comensém per sa primera

no contant ses tres de abans;

fassem un petit balans

lo que és Espanya i lo que era

quan corríen per l’esfera

els rebasavis infants,

per culpa dels governats

ja de molts d’anys endarrera.

 

Com la avaricia repela

i duim set de volé essé,

cada camvi del Podé

li feia nova mostela;

era com una candela

girat cap avall el blé

i en lloc de componder-lé

com més anava, més vela.

 

Penosa, desconcentrada

seguía i deixà el timó,

un dolent, i d’un pitjó

tornava essé amanassada,

va passá en mans, ja cansada

de homos nous de tot coló

i deixaren sa Nació

de tortures estragada.

 

Molt mudá la teva histori

que de Tú hem aprés llegint,

que al mirar-te tant distint

mos turbaves sa memori;

prenguent de tú possesori

persones de mal instint

feren, entrant i sortint

un bordell del Consistori.

 

El mil nou cents trenta ú

una electoral campanya

de engendrats de mala entranya

se apoderaren de Tú,

tirant per ells cadescú

guiats per basura extranya

te dugueren, pobre Espanya,

l’engán més vil i segú.

 

Fins a fer-te perdre el nacre

pels acostums repugnants,

foren de Tú governants

la gent més podrida i flaca,

plens de l’ira més bellaca

tots massons i esquerrans

no citarém els causants

perque el recort d’ells mos táca.

 

Desde el Poder procuraven

del modo més descarnat

fé produir sa maldat

que en veu alta predicaven,

fins conservá, mos privaven

hasta els drets d’urbanidat;

predicant sa llibertat

es poble martirisaven.

 

Tocant a moral, volíen

que tot fos corrupció,

borrá sa Relligió

cercaven i perseguían;

que perdesem, presumíen,

es respecte i sa temó

a Cristo Nostre Senyó

era lo que preferíen.

(...)

Comments