La resonant fama, del compatriota

Ramon Lull egregi, veig que’s passa muda

Assi hon arbitren, esser coneguda

Assi‘s preterida, é quasi ignota.

Per ço jo suplique, los trobadors dignes

No sols Balearichs, mes de hon se vulla

Al mallorqui nostre, cascu per si culla

Llaors adequades, als actes insignes.

 

Y perque mes pugan, donar a éll gloria

Ab tal compas donques, llurs obres componguen

E farán nou cobles, per ço que responguen

Tots temps ab sententia, laudificatoria.

Al qui milloria, haurá obtinguda

Respecte dels altres, en lo mes alt gremi

Un Jachsí finissim, obtendrá en premi

Gran merit é honra, per ell merescuda.

 

Apres, dites vespres, será l’auditori

Jorn de cincogema, al solemne temple

Del Francesch Seraphich, puis tant fonch exemple

Dexant éll riquesas, é mon transitori.

Doctor famosissim, en theologia

Lo mestre Parera, per jutge’ us assigne

Y aquell patrici, persona tant digne

Mossen Gaspar altre, Calaff qui tots guia