Antoni Maria Cervera: Queixes d’una criada

Bm-1837-3


            Sala d’una casa particular bén adornada ab cuadros, mirays, &c.

(Na Catalina)

(déxa una granéra que tenia en sa má, pren un espolsadò, espolsa sas cadiras, y surt en Francesc).

 

Catalina      ¡Ay Francesc, que felis ès

sa qui no es veu obbligada

à serví! Déu meu! Val més

menjá dins cá seua favas

que no capons y galinas,

bóns estufads y panadas

ab señors mals d’aguantá.

¿Has vist un gêni més aspre

que’s de sa señora nostra?

Res de tot cuant feym li agrada;

axó ès dols y alló ès salad.

No li acertám may cap salsa,

una tróba qu’ès espessa

y s’altre qu’ès masse clara.

Comana carn de moltò

y diu qu’ha comanad vaca.

Llevó, tot heu comprám cá;

tot ley sisám, mos diu lladres.

Ab so rosari en sa má

un’hóra mos té plantadas

solament por un dobblé.

Axó no ès lo pigjò encare.

Diu que mos colgám dejorn,

y son las dozze tocadas

ó la una cada véspre.

Mos axecám à las cuatre

y tróba qu’ès masse tard.

Diu també que mans plegadas

sémpre estám sensa fé res.

Diguesme ¿axó qui-hu aguanta?

Jo ja no pug sufrí més;

y axí si sabs una casa,

tu en sabrás regularment,

qui necessitan criada,

fém favò d’avisarmè.

Jo no vuy essè un’esclava

p’es póc salari qu’em dona.

Si no en trób men torn á casa.

Francesc.    Es menesté, Catalina,

à cualsevól casa vajas

per serví sufrí es señòs.—

As cap des més ni una maya

dexará de pagartè

sa señora en bóna pláta.

Cat.            Si, ja-hy vaig. Des quinse sóus,

pues axó ès sa gran mésada

no-hy tróbas migja pesseta

bóna. Si es sóus los passas

será no més à las foscas;

tresetas, totas son falsas;

dobblés cabótas de clau.

Y cuidado qu’ella plata

no en dona may, sino aquella

llisa ahon no veuen armas,

ni lletras, ni creu...

Franc.                                       Don Pedro

téng per cêrt que cuand et paga

será en molt bóna moneda.

(...)

Comments