Antoni Maria Cervera: Joc de cartes

Bm-1850*a-2


            Es jòc en pèrd á molts, si un s’ en fa ric;

         No càu tal sòrt en mil añs mes que un pic:

         Ou un pàs que vaix fer l’ añy de se neu;

         El te cont p’ es teu llum, si no ‘t sab greu.

         Ya sent que dius bax bax ¡quin càs tan nòu!

         Es gàll com mes véy es, mes bò fa es bròu.

         Es un càs que se cèrt no ‘l t’ he dit mày:

         Tú ja sàps que yo vaix molt á can Blày,

         Hey vens de cuant en cuant y veus que feim,

         En tres glòps de bon vi de tot mos reim;

         Tal cual pic feim un jòc y sàps cual es;

         Es pues es càs que en en Vich li surt un tres,

         Es qui du es jòch es éll, me surt un dèu,

         Li pòs vint sous, un dos y un sis me trèu;

         En pòs vuit en es sis, tres en es dos,

         Surt un sèt yo nol vuy y el pren en Ros;

         Surt un às, surt un rey: tots dos son bòns:

         Surt un cinch, pòs un sou: vols te fe tròns.

                                      (...)

Comments