Bm-1882-2

            Lo rossinyol planyívols cants entona,

torrentals d’armonía y de tendror;

y publica, mon Deu, la vostra gloria

pero no sab qui sou.

 

La flor engalanada ab colors belles

bada el calser, niuet de suaus olors,

y publica, mon Dèu, la vostra gloria

pero no sab qui sou.

 

Bressa lo ventitjol branques y fulles

y junts un himne ensayan tot dolçor,

y publican, mon Deu, la vostra gloria;

mes no saben qui sou.

 

Y la naturalesa sempre armonica

alsa un cantich sublim y misterios,

y publica, mon Deu, la vostra gloria

pero no sab qui sou.

 

Sols jo ab l’enteniment, antorxa mágica,

y ab lo cor de desigs mar sensa fons,

            assi baix manifest la vostra gloria

coneguentvos y amantvos, mon Senyor.