Antoni M. Alcover: El dimoni tempta Sor Catalina Tomassa

Bm-1929-6.3


Un dia l’envien ab una partida de nines de veynades[1] a cercar herba per fora-vila. Ses altres nines badaven y corrien y cridaven; ara ella s’afanya a omplir d’herba el seu paneret, y llavò se’n va darrera una paret, se desferma el davantal, l’estén en-terra, s’agenoya y ¡hala a passar el Rosari! Assetsuaixí li compareix el dimoni en forma de marxando, mal-carat, ferest. Ella pega crit, incovant la Mare de Deu. El marxando se posa a fer bona cara y li diu: −No hi ha tant per tant! No hi som per ferte cap mal. Se treu una capsa plena de joyes d’or y plata, y li diu[2]: −Tot això te don, si vols venir ab mí! A ella tot allò no li agradà gens[3], y diu: −Ni vuy res d’això ni vuy venir ab vos! Y tot d’una se posa a invocar el Nom de Jesús, girant els uys an el cel. Aquell marxando a l’acte muda de forma deixantse veure com a dimoni, fogint y descompareguent y deixant p’en terra sa[4] capseta de les joyes. Li surt tot d’una el Minyonet Jesús dins una gran resplandor y diguentli: −No vulgues may res del dimoni! ¡Les teues joyes han d’esser unes altres! ¡T’assegur que no’n passaràs fratura[5]! ¡Ni te mancaràn bones companyies!

Descompareix lo Minyonet Jesús y li surten una partida d’angelets, que l’aixequen d’en-terra, li fermen el davantalet y ab el paneret[6] ple d’herba la se’n menen cap a la Vila y deixen en mans de Sta. Catalina, que l’acompanya a ca’l Padrí, deixantlehi tota contenta.



Notes de les variants de l’obra editada:

[1] veinades

[2] y diu

[3] Corregim gent del MS

[4] però ben aferrat a la

[5] fretura

[6] paner

Comments