Antoni Fluxà: Llibre de la mia peregrinació

Bm-1732-13.3

(...)

             Circa la mitja nit vingué lo matex que me havia aconpeñat y mos posàrem a punt per a continuar la marxa.

            Pugàrem a cavall tots dos a una mula cade un, que mos salvem 3 llegües, y camin[a]des cose de duas horas encontràrem una altre vile de tur[c]hs, però per ser da nit no vax veure res, sinó sentir los gosos y los galls, que n’i havia molts. Cose de una hora de aquí, que ja era sortit lo sol, vax tenir un bon espant, y fonc que enant tots sols sens trobar cases ni gent, lo grego caigué de caval[l] de la sua mula y fonc tan male caiguda que estigué mitja hora sens sentits y ab un calor fret que jo pensave que si no era mort poc se’n faltave. Jo vax procurar a girar-lo, que tenia la care a la terra, y luego que fonc girat tingué un gros tremolor y estirament que sertament pensave jo que moria.

           Comensí jo estar més trist, y sens saber què fer-me lo encomenave a Maria Santíssima y sant Antoni no morís allí, y mirant a una y altre part vax veure venir gent per lo camí, y foren dos thurcs. Jo los feia senyal que havia caigut de la mula, però ni menos lo volgueren mirar per ser christià, y vax quedar més trist. Vingué altre home, que era un grego, y féu lo matex. Tots pesaven sens dir re. Jo, a vista de assò, vax pensar que havia de morir allí y no sabia què fer-me. Vax traure una botella de vi que jo aportave y vax comensar a fragar-lo per la part haont tenia lo colp y fragar-li los polsos, y a poc a poc cobrà los sentits, però com jo no lo entenia, fonc lo matex que antes. Vax entendre que me feia señal que lo dexàs estar tot sol y que me n’enàs, lo que no vax voler fer, sinó que vax sperar més de una hora y li vax fer beure vi. Y de la manera que vax porer lo vax per pugar a la mula en què jo enave, que era més vella, y jo vax pendre la seva, y tot xemegant proseguírem nòstron camí.

          Cosa de una hora després vax veure una case de camp, y sent axís que era lo dia 21 agost encare batían y havia moltas garberas, y me digueren que comènsan per lo mes de abril a batre, tante és la abundància de la cullita. Pesat un poc més de camí, vax descubrir la ciutat de Nicosia, que és molt bone, conforme se dirà, y de lluñi fa bone plante a cause de tantes torres y mosqueas.

         Antes de aribar a dita ciutat vax veure un camp que era senbrat de cotó que era com una viñe, més altre camp de morés infinits, que fan molte seda.

(...)

Comments