Bm-1623c-2

            a) 

            EN ALABANSA DEL DIA

 

            Tots los dias son bons, no heyá mal dia,

         Deu nos los dona plens de dols augment,

         Se enten per el qui vá pasientment

         Per el camí del cel prenint la vía.

            Dia tostemps nos es lo nort y guía,

         Per lo dia tenim contentament,

         Lo dia nos descobre patentment

         Lo perfet ser de la sabiduría.

            Dia deté las voluntats danyosas

         A que no caigan, ni fassen caure en mal,

         Ensenyens cabalment á tots arreu,

            Cuitant cosas molt vils y perniciosas:

         Es lo dia tresor de tal caudal,

         Que per ell sens duptar tot hom se veu.

 

            b)

 

            A N’ EL VARIABLE MON

 

            Es el mon trist, confús y miserable,

         Y continuadament nos va fent guerra,

         Que per fernos anár morro per terra

         Se es unit ab la carn y lo diable.

            Serca durnos á lloch abominable,

         Pero qui sab sufrir nunca s’ esberra;

         Antes sufrint y humildement, aterra

         Als infernals, guanyant bé perdurable.

            Job lo guanyá en ser pasientíssim,

         Sufrint lo que ‘ns apunta la escritura,

         Y si per son camí passar voldrem,

            Aquest Despertador, del tot riquíssim,

         Lo nos dona segur, net de tristura,

         Per ell, no dexantló, cel trobarem.