Andreu Parera: Laments d’una fadrina vellarda

Bm-1885a-2.1


Llamentos d’una fadrina veyarda

mirantse dins es miray de sa séua ilusió

 

Voldría qu’ un Sant

vengués à dirmê

còm es que fadrina

encara me veitx.

¿No som ben tayada

y hermosa? ¡Ja ‘u crech!

Còm jò en corren pòques

d’atlòtes. Dich vê.

¡Y heu vist còsa rara!

Cap jove de señy

ha vengut, ni un día,

à ferme es saluet.

 

Tench els uys que lluhen

lo mateix qu’ estels,

sa boca petita

còm un badoquet.

Res dich de ses galtes

d’un color tan fresch

qu’ à ses fines ròses

pareix que l’han prês.

Y qu’ heu tròb de raro

qu’ entre tants d’elets

cap n’hi ha hagut encara

que ‘m fés es saluet.

 

Quant vaitx empolvada

¿qui no se sorprên

mirantme sa cara

que còm la neu es?

¿Qui es el qui no bava

mirant mon capêt?

Sens dupte pareixen

fils d’òr sos cabeys.

Y amb tanta hermosura

cap atlot may veitx

qu’ amorós s’ en venga

à ferme es saluet.

 

Mirau bé es méu garbo;

cap còm ell ne veitx;

tench bònes espatles,

molt prim es cosset,

redonets els brassos,

molt blanchs y molt nets,

ses mans petitetes

y els pèus menudets.

De perfeccions belles

som un magatzêm;

mes… cap jove arriba

à ferme saluet.

 

Jò no vaitx gens freda

còm moltes ne veitx,

sa llengo may pára

convèrs més que tres,

y en qualsevòl broma

jò sempre segueisch;

sa sátira fina

amb primó maneitx:

y es còsa ben rara

ningú ‘m dona encens,

ni vé may cap jove

à ferme saluet.

 

D’es méu estament

cap dòna conech

de més instruhida

que jò. No pòt ser.

Jò ball més qu’ els fusos,

novèles llejeisch,

brod y fas floretes,

y punt de croixet.

Y es còsa ben rara

que tan sábia essent,

no venga cap hòmo

à ferme es saluet.

 

Diumenges y festes

per tot me passeitx,

à balls y à teatros

jò sempre assisteisch;

de pòbres que dugan

més lujo no ‘n veitx.

Pareix que som fiya

de Còmpte ó Marquês.

Y es còsa molt rara

qu’ amb tant d’aparey

no tenga un canari

que ‘m fassa es saluet.

 

¡Jò que tantes ditxes

demunt mí reuneisch,

còm es que fadrina

encara me veitx!

Y moltes sens lujo

ni aná de passeitx,

de balls, ni à teatros,

que ningú les veu,

totduna qu’ exhalan

d’amó es primé alê

ja tròban un jove

que los fa es saluet.

 

¡Per mi es, desditxada,

tan gran malaveitx!

Tot quant per casarme

he fet no ‘m serveix.

¡O me tir rabiosa

dins un safareitx

ò me qued per tia!

No hey veitx més remey.

Y els vespres en jèure

vendrán moscardets,

en llòch de bells joves,

à ferme es saluet.

 

              Ferostas

Comments