A una rosa

Bm-1834-2


A una Rosa coida en febrer de 1834 en el jardí dels Rosells de Felanitx

 

Decimas

Rosa que jo apresii tant

venguda de ma divina

que Abril precurssor destína

com la mes bélla y fragant:

no’s tant delicios el cant

que espargex l’ave sonora,

no es tant risueña s’aurora

com ets tu en b’agràdos tants,

víne dins ses mevas mans

vine qu’es meu cor t’adora.

 

Flor de fresca lozania

de las flors Reyna y honor

que simbolisa lo amor

la hermosura y alegria;

molt ha suspirat el dia

la ditxa de veurerte

desitjant alegrarse

en los teus matices bells;

la terra no te pinzells

ni pintors per pintarte.

 

Salve delicada planta

del tems vida y juventud

digues[1] ¿que axi ha pogut

tornarte en gracia tanta?

Per tu riu y per tu encanta

el bosc, el jardi y pradéra

y en la verde primavera

entre delicias mil

canta amor florit Abril

y ama el pex l’ave, la fiera.

 

De tal primor revestida

¿qui tha fet tant bell contorn?

A mirarte torn y torn

rosa de la meva vida.

Se meva vista atrevida

en tu troba es seu consol

la terra ha dexat son dol

y el trist yvern los rigors

y brilla en nous resplandors

l’esmaltad rayo del sol.

 

Una beldad va donar

mes merit en el teu ser

y per ditxa en mon poder

vengué de la seva ma.

A donarte s’esmerá

riego y cultura igual

d’origen celestial

et declara tal fineza

y axi es veu que te bellesa

retráta s’original.

 

Susurrant t’ha fecundada

el zéfiro encantador

y l’aura en alas d’amor

de caricias t’ha colmada:

rocios de matinada

han esmaltat ton matíz

com à perlas qu’en sonríz

brillan al rayar el dia

que á las nubes anuncia

vel de purpura y flor de liz.



[1] Lectura difícil.

Comments