«Questa del Sant Grasal»

Bm-1300*-1

            E en aqal tems diu lo comta que, cant fo la Pasque de Pantagosta, los companyons de la Taula Radona hi fóran vanguts a Gamelot hi àgran hoït lo sarvisi de Jesucrist e, com vólgran matra las taules per mangar, ladonchs antrà en la sale .I.a bela donsela a caval, qui era tot suat e fort trabelat. E descavalcà e vench denant lo rey e mantinent lo saludà cortasement. E al rey li raspon que Déus la banascha.

            —Senyor, per Déu vos prech que·m digats si Lanselot as saïns.

            Al rey respon cortasement que hoc:

            —Ve’l vós là.

            E mostrà’l-li. Ela mentinent anà aycela part e dix:

            —Lanselot, yo us dic de part lo rey Pelàs que vós vingats tost am mi an cela forest.

            Cant Lanselot hoí astes paraulas, sí demendà qui as ela.

            —Yo són —dix ela— d’aysel de qui yo us é aportat lo misatga.    —E a què m’evats vós master? —dix Lanselot.

            —Bé u sebrats —dix la donsela.

            —Partescam-nos hic de part de Déu —dix Lanselot—.

            Ladonchs cridà .I. dels ascudés seus e dix-li que mata al seu caval lo fra e la sela e que li aport ses armes. Él ho fau tentost. E com lo rey Artús e tots los seus barons qui en lo pelau astaven veéran qua se n’enaven, sí·ls pesà molt e féran-o bé semblant que molt lo pragaren de romanir. Hi él raspòs a tots cominalment que no romandria ja en naguna manera. Ladonchs lo léxan anar, e·l comenaren a Nostre Senyor que·l guart en tots lochs on él hirà.

            —Donches —dix la ragina—, Lanselot volats-nos laxar a ten honrade festa com as lo yorn de Pantegosta qui demà serà?

            Dix la donsela a le ragine:

            —Sapiats que vós l’aurets a dinar saïns.

            —Ladonch[s] via —dix la ragina—, que pus qua él vandrà demà al dinar ab nós, que yo no·m cuydave que él vingués demà a aytal ora, sinó no y anara hui per ma volantat.

            E ab tant, muntaren a caval él e la donzela, e sí sa’n van aspatxadement sens altra compaye, sals .I. ascuder qui era vangut ab la donzela.

            E cant éls fóran exits de la vila de Gamalot, cavalcaren tant que éls véngran en .I.ª val gran. Hi éls véran denant éls .I.a abadia de donas. E la donzela manà Lanselot. E axí tost com éls fóran là, sí descavalcà l’ascuder e dis molt altement:

            —Obrits!

            E tantost vench lo porter e hobrí la porta. E axí tost com éls fóran dins, sí dascavalcaren. E con sels de dins sabéran que Lanselot era vangut, sí véngran totes las donas de l’abadia denant Lanselot e sí·l rabéran ab gran honor e li féran tuyt gran yoya e gran festa. E·l manaren en .I.ª cambra tota pintade e bela. E sí·l desarmaren molt ricament. E él gardà al mig de la cambra e viu jaser sos dos cosins en dos lits. Ladonchs fo molt alegra e sí·ls despertà. E com éls lo vaéran, sí li féran gran honor e s’ebrasaren molt dolsament Lanselot e Baorts e Laonel, cor cosins jarmans éran e sí s’amaven per natura.

(...)

Comments