Suplicació al rei perquè ajudi a sufragar les despeses de la fortificació i de la construcció d’un convent de monges

Huy dilluns que comptam XXV del mes de febrer de MDLXXII, congregats y ajustats dins la sala de la present universitat los magnífichs mossèn Perot Nicolau, mossèn Joan Benet de Galamó y mossèn Cosme Joan, jurats de la universitat de la present vila e ylla de Yvisa; lo magnífich mossèn Joan Tur, quart jurat; lo discret mossèn Bernat Castelló, notari, síndich, e yo Miquel Joan, notari y scrivà de dita universitat, fonch determinat per tots los sobre dits que sia propossat als savis de consellers que attès que la fortificació és imperfeta y no·s pot acabar sens dinés y pagar alguns dinés que·s deuen als qui an feta faena en dita fortificació, que per ço sia supplicat a la magestat del rey nsotre senyor que sia servit proveir-nos de dinés per dit effecte, y més nos fassa mercè de alguna partida de caritat per construir un monestir nou de monges que se a determinat fer en la present a llaor de nostre senyor Déu y de la sua gloriosa y verge Mare, sots invocació de la Concepció de la mare de Déu del Secós y més supplicar a la magestat del rey nostre senyor que sia servit attès que lo magnífich mossèn Luís Riembau ha regit y huy regeix lo offici de governador y capità general [per] sa magestat molt pacíficament y a tota contentació dels vecins y abitadors de la present ylla, que per ço sa magestat sia servit proveir y manar que dit mossèn Luís riembau sia conservat en dit càrrech tant quant serà la voluntat de sa prefada magestat y que los dits magnífichs jurats tinguen loch y poder de enbiar un síndich per lo effecte susdit y per lo que més convendrà al bé, descans y utilitat de la present universitat, dexant-ho tot a llur bona discreció, y que dits magnífichs jurats tinguen loch y poder de promètrer y donar al síndich que anomenaran lo salari que·ls aparexerà y per lo salari que li donaran y prometran tinguen loch y poder de fer-ne fer tall y compartiment o de [aplicar-hi] allà hon voldran dex[ar] y que tinguen loch y poder de fer-li les struccions tant largas y complides com los aparexerà convenir en bé y descans y utilitat de la present universitat y dels poblats de la present ylla, dexant-ho tot a llur bona saviessa y descració. Les quals instruccions ara per llavors y llavors per ara loen, ratifiquen y confirmen. Y que puixs la cotidiana speriència nos mostra la present universitat patir gran dany y perjuý sobre los deutes que ad aquella deuen per no poder los magnífichs jurats fer pagar an els deutors de la present universitat de sa pròpia jurisdicció, conforme en altres universitats se acostuma fer per hon molts mouen plets y qüestions voluntàries les quals no mourien sinó que pagarien de fet tot lo que deuen a dita universitat, que per tant sia servit sa magestat donar y concedir als magnífichs jurats loch y poder per a poder excutar los deutors de la present universitat sens auctoritat d’altre jutge en negocis tantum tocans a la present universitat y lo que lo verguet de aquell fassa la execució com fan los ministres de la cort de la governació. Y vent la penúria de la present universitat y dels vecins y abitadors de la present ylla que per ço sia supplicat a sa magestat sia servit donar de sou als soldats de la present ylla quatre sous cada més y de aquell se deguen pagar llur possada sens ser-hi obligada la present universitat en rres de possades.

Comments