Preparats per a un viatge al passat

En Joanet “Sastre” té catorze anys. Ahir els va complir. Però està trist perquè a ca seua són pobres i no ha rebut mai cap regal. Mai no ha pogut jugar amb jugarolls.

Es dia dels Reis tots es seus amics van carregats de micarates. Però en Joanet duu es seu jersei i calçons de sempre. Només el fa ditxós na Catalineta “Forca”, una vesina de tretze anys. De vegades juguen junts o passetgen p’es camp, cacen sargantanes, estudien es costums d’es dragons, calàpets i de ses granotes d’es safaretjos.

Na Catalineta se l’estima moltíssim i voldria acontentar-lo, però ella també és pobra i no té sous. Pensant això es dos es posaren a plorar davall una paret. Quan duien una bona estona, na Catalineta, que era molt eixerida, diu:

—Ai, Joanet, si encara quedassin fades a Eivissa...

No ho havia acabat de dir, quan sentiren una remoreta com ses aletades d'es colomins quan es posen en terra, i veren una flamarada de colors. S'arregiraren d'aquell ovni i fugiren cap a ca seua, per contar-ho a sa mare d'en Joanet, que estava més prop.

—Al·lotets meus. Això no és un ovni. És una fada —va dir sa mare, creguent-se que parlaven en broma.

—¿I què és una fada? —Demanà en Joanet.

—Una fada és una dona molt guapa que fa fugir ses bruixes i sap moltes coses màgiques per ajudar a’s bons al·lots. I si us torna a sortir, li heu de dir aquestes paraules;  si no us tornarà a desaparèixer: “Per la fat i la fada que ma mare m’ha donat i ma germana m’ha encomanat” i després li heu de demanar lo que volgueu.

Des d’aquell dia es dos al·lots es passaven la vida davall sa paret, vora unes figueres dindi, cridant a sa fada. És ben ver que no hi ha com tenir fe en una cosa, perquè es compleixi. I a’s cap de tres dies tomaren sentir aquella remoreta tan agradable i veren sa flamarada de colors. Na Catalineta, que estava a l’aguard i no es posà nerviosa, digué tot d'una:

—Per la fat i la fada que ma mare m’ha donat i ma germana m’ha encomanat faceu que en Joanet rebi un munt de regals.

I aparegué una dona jove i molt polida, vestida amb teles de seda i amb uns ulls verds brillants. Duia un bastonet d’or que feia oloreta d’aufàbega i unes llumetes de colors.

-¿I què voldria en Joanet? Va demanar Ia fada.

-Voldria conèixer sa història d’Eivissa i de Formentera —Això va demanar en Joanet, pensant que la fada els donaria un munt de llibres.

La fada va aixecar es braços cap al cel, movent es bastonet d’or luminós i digué:

 

“Regals i viatges p’es bons al·lots,

penes i feines p’es mals boixots.”

 

i just davant na Catalineta i en Joanet va comparéixer un ovni, una maquineta tan grossa com un cotxe, però redona. Sa fada els va explicar com manejar-la:

—Això és una Machina Temporis.

—¿Una què? Varen demanar molt confosos.

—És una màquina d’es temps. Podeu viatjar endarrera i endavant. Heu d’espitjar aquest botonet i va endarrera, i així podreu viatjar a mils d’anys abans de Jesucrist i podreu sebre què hi havia a Eivissa. Per tornar a’s nostro temps heu d’espitjar es botó de la dreta. Però heu d’anar per ordre, si no saltareu massa aviat i us fareu mal o us perdreu per sempre dins sa immensitat d’es temps. Si em sabéssiu dir quina és sa data més antiga de població a Eivissa jo vo’la posaré en hora.

En Joanet, que era molt atent a ses explicatives d’es mestre va contestar, sense dubtar poc ni molt ni mica:

—Volem començar l’any 1.800 abans de J.C. a Formentera, perquè es mestre mos ha dit que hi havia una gent molt rara i primitiva.

—Idò molt bé, Joanet. També pot venir amb tu na Catalineta i així us fareu companyia es dos. Quan volgueu sebre més coses sobre allò que estau vent podreu mirar aquesta pantalla de televisió i us explicarà tot lo que volgueu.

Na Catalineta i en Joanet trobaven molt estrany es nom de Machina Temporis i batiaren aquella màquina a sa seua manera: “Na Bigarrada”, perquè tenia unes clapes roges, blanques i groguenques.

Comments