Plagueta de cançons

TRANSCRIPCIÓ LITERAL DEL TEXT

                        Primera Cobla de Cansion:

lamu de le case diu quencarem de quenta mes:

y leuem de naubein perque subrat su merech:

que mus cumvide caseue en que sigem estreñches:

5          com si fosem se chen seue sen que noms eteñem rres:

pero yo i se done seue mol bone llei musem pres:

que yo per veni caseue pesas quemi no mes rres:

per venim menech lluchere no cunec cuan menveiech:

si le pregunten e elle quisa nou diral metech:

10        tal volte sescuserien encara que no venges:

y en nar mun sempre mus diuen veiam si turnereu pret

dantentenen que presien se vesite quels em fet:

peron care que no sige un sem va mes setisfet:

sempren su pensa tenim deubei y turnari pret:

15        deveu pensas quem sentiu yas cunech que ben tonteds:

si tes pensat que tenim ganes de sentirte mes:

siu sebes men decherie une miquete mes pret:

qui no sap malen quemine quis innusen nou cunesch:

valtrus le bundad teniu descultarme simetech:

20        lamu de le case diu quencarem de quenta mes:

per naltrus se mur tifique que ya fa prou y demes:

quem vengut tante femili yell noses pante per rres:

yeu cause que te pusibles per tot lu que seuferech:

25        y li grade se musique yes sert que si devertech:

deu li do mols añs de vide que sempren puge fe mes:

y bone selut cumplide que sen selle no som rres:

per pude selebras die questam y yas despedechs:

un san ques que li suplique el tembe li cunsedech:

30        yas va que banses seu die peren guañ no torne mes:

une feste tan pulide lañqui ve siral metech:

yuvura qui ten dra vide que per tots ympusibles:

sen van murin ca de die se sort de qui deu vol es:

tot qui es chove cumfie sempren de van viure mes:

35        yes veis se van evurrinse que no poden pesa mes:

quems em de na despedin tots de quet mon tart o pret:

que nel mon lu que tenim cose mol poc durables:

yun curt tems eu puseim echoncares que viu mes:

que mai segu no tenim un istan de vide mes:

40        que quell queu sap noms u diu ni li emporte per rres:

ques tam enes pude seu murim cuan lie perech:

tametech cuan mus murim tot quedei no munduim rres

y are tu tom pale y rriu ningu ses pante per rres:

llevo si metech tenim lu que deu muse prumes:

45        lamu de le case diu quencarem de quenta mes

 

TEXT DEFINITIU

I

L’amo de la casa diu

que encara hem de cantar més,

i l’haurem d’anar obeint,

perquè sobrat s’ho mereix,

que mos convida a ca seua

enc que siguem estrangers,

com si fóssem sa gent seua,

sent que no ems atanyem res;

però jo i sa dona seua

molt bona llei mos hem pres,

que jo, per venir a ca seua,

passar es camí no m’és res.

Per venir em maneig lleugera,

no conec quant m’envelleix.

Si la pregunten a ella,

quissà no ho dirà el mateix.

Tal volta s’excusarien

encara que no vengués,

i en ’nar-mo’n sempre mos diuen:

“Veiam si tornareu pret”—,

dant entenent que aprecien

sa vesita que els hem fet.

Però encara que no siga,

un se’n va més satisfet,

sempre amb so pensar “Tenim

de obeir i tornar-hi pret”.

Deveu pensar es que em sentiu:

“Ja es coneix que ben tonta ets,

si t’has pensat que tenim

ganes de sentir-te més.”

Si ho sabés, me’n deixaria

una miqueta més pret:

qui no sap, mal encamina,

qui és innocent no ho coneix.

Valtros la bondat teniu

d’escoltar-me simateix.

L’amo de la casa diu

que encara hem de cantar més.

 

II

Per naltros se mortifica,

que ja fa prou i de més,

que hem vengut tanta famili’

i ell no s’espanta per res,

i ho causa que té possibles

per tot lo que s’ofereix

i li agrada sa musica

i és cert que s’hi deverteix.

Déu li do molts anys de vida,

que sempre en puga fer més,

i bona salut complida

—que sense ella no som res—

per poder celebrar es dia

que estam i ja es despedeix,

un sant que es que li suplica

ell també li concedeix.

Ja es va acabant-se es seu dia,

per enguany no torna més.

Una festa tan polida

l’any qui ve sirà el mateix,

i ho vorà qui tendrà vida,

que per tots impossible és.

Se’n van morint cada dia,

sa sort de qui Déu vol és.

Tot qui és jove confia

sempre endavant viure més,

i es vells se van avorrint-se,

que no poden passar més,

que ems hem d’anar despedint

tots d’aquest món tard o pret,

que en el món lo que tenim

cosa molt poc durable és,

i un curt temps ho posseïm

—això encara es que viu més—,

que mai segur no tenim

un instant de vida més,

que aquell que ho sap no ems ho diu

ni li emporta per res,

que estam en es poder seu,

morim quan li apareix.

Ta’mateix quan mos morim

tot queda i no mo’n duim res,

i ara tothom parla i riu,

ningú s’espanta per res.

Llavò simateix tenim

lo que Déu mos ha promès.

L’amo de la casa diu

que encara hem de cantar més.

Comments