Mesures contra l’apujada de preus

Capítols de Política y  bon Govern de la Illa de Iviça          

            Gouern de la pnt. Illa, en què los preus de les vitualles, robes, mercancies y demés coses necessàries als vehins de la present Illa vajan a preus moderats y no excessius; Per tant sa Señoria Molt It.e ab serie y thenor de les pnts. ordena y mana a totom generalment de qualseuol grau, condició y estament que sia, que no gosen ni presumescan vèndrer, axí en públich com en secret, les coses infrascrites a més preu del que en cada vna en particular se declara en lo modo y forma seguent:

            1.—Primerament ordena y mana Sa S.a Molt It.e que lo forment, ordi, oli y llegums, sia aforat cascun any en la forma acostumada per medi del It.e señor Gouernador, Vicari general, Mag.hs Jurats, Procurador Real, Síndich y escriuà de la Un.,d y Síndichs de Parts foranes.

(...)

            3.—Item, que ningun venedor de carn no puga excedir, ço és de un moltó de un any tres lliures deu sous, y de dos anys sinch lliures, de tres anys sis lliures; de un segay de un any una lliura quinse sous, de dos anys dos lliures deu sous y de allí auant tres lliures; y los cabrits a deset sous; so pena de sinch lliures y la carn venuda perduda.

(...)

            8.—Item, que los conills se venan y nos puga excedir de quatre sous, y la llebra tres sous, y la perdiu sinch sous; los coloms saluatjes sinch sous lo parell, y los pardals a dos sous la dotzena; àdenas y demés volateria saluatje quatre sous cascuna, so pena de tres lliures y la tal cassa perduda.

(...)

            10.—Item, que los hous se venan a rahó de un dobler cascun los estantisos y los freschs a dos dobles, so pena de vint y sinch sous y los hous perduts.

(...)

            12.—Item, se dona permissió ques pugan vèndrer mar[r]anxons vius a qualseuol particular de la pnt. Illa habitant en ella, pesant aquells al peç hont se asenyalarà, a rahó de dos sous la lliura tendera, y los de camp y femelles a deu doblers, so pena de deu lliures tant per lo venedor com comprador y lo tal maranxó perdut.

(...)

            14.—Item, que los pescadors no pugan vendrer ni donar lo peix en llurs cases, ni marina, ni en altre part, sinó aportar aquell a la pescateria que se diputa y asenyala en la plaça del Pou de la Torre noua, so pena de deu lliures y trenta dies de presó y lo tal peix perdut; y sots la matexa pena de deu lliures y trenta dies de presó hi pendrian los compradors de dit peix fora de la pescateria, y sots dita pena deguen aportar lo peix de bastina esmocat y esventrat a la dita pescateria.

(...)

            17.—Item, que tot pescador haja de vèndrer lo peix que pres haurà en la forma y preu que baix se li asenyalarà so pena de sinch lliures per cada vegada que contrafarà y lo peix perdut.

            18.—Item, que la tonyna fresca se vena a deu dobles la lliura.

            19.—Item, que los raós se venan a rahó de dos sous la lliura.

            20.—Item, que lo pagell y serrans, anguiles, aranyes y padasos se venan a nou dobles la lliura.

            21.—Item, que los enfosos, déntols, pagres y tot peix vermell se vena a nou dobles la lliura.

            22.—Item, que lo boga reuell, espar[r]ays, baques, torts, massots e peix roquer, encara que sia de canya, se vena a set dobles la lliura.

            23.—Item, que lo jerret, boges[1], gall<e>s, sorell, seclet e tot peix de xà[v]ega o bolix, exceptat peix de ventura, se vena a rahó de sinch dobles la lliura de divuyt onses.

           24.—Item, que los bonítols, espets, palomides, verderols, molls, llobarros y mabres, se venan a rahó de nou dobles la lliura de divuyt onses.

            25.—Item, que les síruies, sarts, càntares, morenes y congres, se venan a rahó de set dobles la lliura de divuyt onses.

           26.—Item, que les oblades, corbes, salpes y tot peix de batuda y xàrsia, se vena a raho de sinch dobles la lliura de divuyt onses.

            27.—Item, que les musoles, gats, llunada y bomià, se vena a sinch dobles la lliura de divuyt onses.

           28.—Item, que les reyades, casons, escats, clauells y tot gènero de peix de bastina se vena a tres dobles la lliura de divuyt onses.

            29.—Item, que ningun particular gos ni presumesca posar mà en pèndrer peix de peses ni coua so pena de tres lliures.

(...)

          81.—Item, que dels tagells de seuina no pugan excedir de quinse sous per cent, so pena de deu lliures y los tagells perduts.

            82.—Item, que los estalons y traueses de seuina de setse fins en vint palms no excedescan de tres lliures la dotsena, y les perxes de pi palades la dotsena quinse sous, y los escarrasons de seuina quinse sous la dotsena, so pena de sinch lliures y lo tal llenyam venut perdut.

 

(...)



[1] Llegiu bogues.

Comments