Marià Villangómez: El gat amb botes

BERNAT                   Des que mon pare s’ha mort,

                                   que trista és sa meua sort!

                                   Ells units, jo amb poca traça,

                                   jove: n’han fet un gra massa.

                                   D’ara endavant, què faré

                                   amb un gat per únic bé?

                                   Quan me l’hagi ben menjat

                                   i amb sa pell m’hagi abrigat,

                                   a captar hauré de sortir,

                                   si de fam no em vull morir.

 

GAT                           (Ha entrat, l’han sentit, parla en un

apart.)

                                   Què diu aquest de fer un plat

                                   amb sa meua carn de gat,

                                   i fer-se uns guants o un capell

                                   amb sa meua pobra pell?

                                   D’una banda, em vui salvar;

                                   de s’altra, el vui ajudar.

                                   Ara veig que tenc bon cor,

                                   que amb es plors de l’amo plor.

                                   No vui ser més poc, si puc,

                                   que serà s’ase p’en Lluc.

                                   No presumies de llest?

                                   Idò espavila’t, i prest!

                                   (A en Bernat.)

                                   No estigueu trist. Ja veureu

                                   com vós haureu sét s’hereu.

                                   En Benet amb so molí,

                                   i amb s’ase en Lluc, tenc per dir

                                   que sa sort no els ha tocat

                                   com a vós amb aquest gat.

                                   No pensàssiu en matar-me,

                                   ni tan sols en allunyar-me.

                                   Si em deixàssiu sol i lliure,

                                   em ben guanyaria es viure.

                                   Som, però, es vostro criat

                                   i sabreu què val un gat.

 

BERNAT                   No tenguis por. Sé molt bé

                                   en què entens i què pots fer.

                                   Ets un savi, en saps un niu.

                                   De tu ningú no se’n riu.

                                   La saps molt llarga. Però,

                                   veiam, què pots fer per jo?

 

GAT                           Ja ho veureu, lo que faré,

                                   jo per vós, si ho trobau bé.

                                   No us deman diners ni jac;

                                   només heu de dar-me un sac

                                   i botes fins a’s jonois

                                   per poder anar p’es rostois.

 

BERNAT                   Sac i botes? A’s molí

                                   tenc lo que acabes de dir.

                                   És meu i ho pots agafar.

 

GAT                           Idò me’n vaig cap allà,

                                   i ara torn.

                                   (Se’n va.)

 

BERNAT                                           Plaguera a Déu

                                   que em salvàs aquest gat meu!

                                   Crec que és llest i molt sabut.

                                   Quina idea haurà tengut?

                                   Què pot dir, quina en farà,

                                   amb quina se’n sortirà?

                                   Per caçar rates ja és bo.

                                   També ho serà per això?

                                   Ai! Quina n’haurà pensat

                                   aquest dimoni de gat?

 

GAT (que torna)        Aquí estic altra vegada,

                                   amb botes per una anyada.

 

BERNAT                   Calçat i amb es sac a feix,

                                   no pareixes es mateix.

                                   ¿Em voldries aclarir

                                   què vols fer, mudat així?

                                  

GAT                           Ses botes, no em negareu

                                   que fan vista, i ja sabeu

                                   que vestir-se amb elegància

                                   fins a un gat dóna importància.

                                   I en sac, ja ho veis, té un nyinyol

                                   que s’estira quan un vol

                                   i el deixa molt ben tancat.

                                   Ara pensau que és un gat

                                   qui el té, i si anirà de viu

                                   quan un conii o una perdiu

                                   s’hi fiquin, buscant menjar,

                                   a estirar es cordó i tancar!

 

BERNAT                   I després, els rostirem?

 

GAT                           Per ara no els tastarem.

                                   D’una peça molt millor

                                   aspir a ses caçador,

                                   i serviran de reclam.

 

BERNAT                   I mos morirem de fam!

 

GAT                           No, si anam vius. I ara, do,

                                   me n’he d’anar. Estigueu bo.

                                   Fins més tard, que us podré dar

                                   noves que us han d’agradar. 

Comments