BERNAT Des que mon pare s’ha mort, que trista és sa meua sort! Ells units, jo amb poca traça, jove: n’han fet un gra massa. D’ara endavant, què faré amb un gat per únic bé? Quan me l’hagi ben menjat i amb sa pell m’hagi abrigat, a captar hauré de sortir, si de fam no em vull morir.
GAT (Ha entrat, l’han sentit, parla en un apart.) Què diu aquest de fer un plat amb sa meua carn de gat, i fer-se uns guants o un capell amb sa meua pobra pell? D’una banda, em vui salvar; de s’altra, el vui ajudar. Ara veig que tenc bon cor, que amb es plors de l’amo plor. No vui ser més poc, si puc, que serà s’ase p’en Lluc. No presumies de llest? Idò espavila’t, i prest! (A en Bernat.) No estigueu trist. Ja veureu com vós haureu sét s’hereu. En Benet amb so molí, i amb s’ase en Lluc, tenc per dir que sa sort no els ha tocat com a vós amb aquest gat. No pensàssiu en matar-me, ni tan sols en allunyar-me. Si em deixàssiu sol i lliure, em ben guanyaria es viure. Som, però, es vostro criat i sabreu què val un gat.
BERNAT No tenguis por. Sé molt bé en què entens i què pots fer. Ets un savi, en saps un niu. De tu ningú no se’n riu. La saps molt llarga. Però, veiam, què pots fer per jo?
GAT Ja ho veureu, lo que faré, jo per vós, si ho trobau bé. No us deman diners ni jac; només heu de dar-me un sac i botes fins a’s jonois per poder anar p’es rostois.
BERNAT Sac i botes? A’s molí tenc lo que acabes de dir. És meu i ho pots agafar.
GAT Idò me’n vaig cap allà, i ara torn. (Se’n va.)
BERNAT Plaguera a Déu que em salvàs aquest gat meu! Crec que és llest i molt sabut. Quina idea haurà tengut? Què pot dir, quina en farà, amb quina se’n sortirà? Per caçar rates ja és bo. També ho serà per això? Ai! Quina n’haurà pensat aquest dimoni de gat?
GAT (que torna) Aquí estic altra vegada, amb botes per una anyada.
BERNAT Calçat i amb es sac a feix, no pareixes es mateix. ¿Em voldries aclarir què vols fer, mudat així?
GAT Ses botes, no em negareu que fan vista, i ja sabeu que vestir-se amb elegància fins a un gat dóna importància. I en sac, ja ho veis, té un nyinyol que s’estira quan un vol i el deixa molt ben tancat. Ara pensau que és un gat qui el té, i si anirà de viu quan un conii o una perdiu s’hi fiquin, buscant menjar, a estirar es cordó i tancar!
BERNAT I després, els rostirem?
GAT Per ara no els tastarem. D’una peça molt millor aspir a ses caçador, i serviran de reclam.
BERNAT I mos morirem de fam!
GAT No, si anam vius. I ara, do, me n’he d’anar. Estigueu bo. Fins més tard, que us podré dar noves que us han d’agradar. |
Scripta online > Scripta eivissenca >