La cançó d’en Picossa

TOTHOM AMB PERILL NAVEGA

 

Versió dels Xacoters de Balàfia

 

1a cobla

 

Tothom amb perill navega,

sa nostra sort ja vendrà,

que la tenim destinada

de quan vàrem néixer ençà.

 

I us faré una cantada

de coses de pes Vedrà,

començant a s’Udiènci,

es lloc de desembarcar,

 

que és propet des mac Xereca,

i ‘xí mateix no n’hi ha.

En veurem altres cosetes

que no us ho puc explicar.

 

I més amunt una mata,

sa senya d’anar a dinar,

que en ser que s’ombra l’agafa

ja podeu escudellar.

 

Si voleu fer més drecera

pujareu pes Savinar.

Vos daré una advertènci

si ‘l cas hi voleu anar:

 

anau amb senyet a caure,

que es camí no és gaire pla,

que allò no té medecina,

si un ‘riba a redolar.

 

És fàcil perdre la vida

i mai més poder-hi anar.

I més avant una cova

amb camí mal de trobar.

 

Si hi anau amb vicicleta

jo no sé com vos ‘nirà.

La Catedral i sa Trona

(i) no s’hi viu cap capellà.

 

Allí no confessen dones

ni s’ha fet cap batiar.

Només hi ha sargantanes

i algun virot a cantar.

 

Per poder fer bones obres

val més no voler-hi entrar.

Tothom amb perill navega,

sa nostra sort ja vendrà.

 

2a Cobla

Llavò tenim sa Bestorre,

ben loco és es que hi va.

Jo també som de sa classe

que hi he ‘ribat a pujar,

 

a buscar ous de gavina,

i no m’hi vaig enricar.

Gràci’s a Déu i Maria

sempre mos vàrem salvar.

 

Que un exposa la vida

per un tenir poc pensar.

Llavò també ses Fumades

i un altre barranc que hi ha.

 

És una costa molt mala

es capdamunt des Vedrà.

Llavò hi ha ses Martellades,

que allí ningú correrà,

 

que tot són entrepossades,

que es camí no és gaire pla.

Graci’s a Déu que per ara

ningú no hi va perillar.

 

Que hi varen dur una santa

que per naltros pregarà;

a sa cova de mossènyer,

molt ben posada que està.

 

Que el pare Palau va estar-hi

molt de temps a meditar,

i allí tenia ses cabres,

però no va formatjar.

 

Llavò sa cova des Rastre,

que molt bona aigua que hi ha,

que si hi voleu anar a beure

crec que vos agradarà.

 

No hi ha cap camí que siga

lloc que un se puga aficar.

Llavò hi ha es pas des difunts,

diguent-ho en castellà,

 

que és es camí de ses Dones

i encara els hem d’ajudar,

que allina no són celoses,

que hi ‘nam amb tota sa mà.

 

I llavò altres cosetes

que jo no sé fer lligar,

que se’n faria una històri’

com diuen mai acabar.

 

As capdamunt sa Creueta,

un altre racó que hi ha,

molta gent ho van a veure,

de per tot lo món n’hi ha,

 

perquè és una meravella

aquest escull dins la mar.

S’aguanta fort i ben firme,

seria mal de tombar.

 

Déu fasca que amb alegria

molts d’anys ho puguem pujar.

Tothom amb perill navega,

sa nostra sort ja vendrà.

Comments