Josep Clapés i Juan: L’Església de Santa Eulària

S’ esglesi de Sant’ Eulari

(1681 á 1772)

A n’ es des meu poble

 

             No estrañeu qu’ eus pal·li de s’esglesi de Sant’ Eulari, de sa nostr’ esglesi. Hasta per aquell de naltrus que no cregués en sa veritat que dins ella mus predican, sería digna sempre de venerassió y de respecte. Dins ella no y há cosa alguna que no pal·li á sa nostra memori, no y há pedra que no mus pal·li as cor. Es seu altá, sa seua creu, sas seuas imatjes son reliquis qu’ entre llums y misteris, qu’ entr’ ombras tristes y lluós de glori mus recordan totas sas esperansas y totas sas ditxas, com mus recordan tots es desengañs y tots es dulós. De sas Fonts del Sant Batisme hasta es fussá, desde que naxem hasta que murim no tenim glori acabada ni tenim pena alguna d’aquexas qu’ arrancan per lu grans el cor que no passi pe s’esglesi, que no passi p’ el Sant temple.

            ¿Per quin de naltrus no es aquest’ esglesi com casa propi, plena des alé y sa vida des nostrus majós, des nostrus pares, plena d’ alegrias nostras y també de penas, lloc cunsagrat pe sas nostras llágrimas y també pe sas nostras sunrisas de gotx y d’esperansa? Allí mus purtaren á batiá y per ená allí, sent al·lots, varem fé de casa sas primeras surtidas; allí va sé quissá que varem cunexe á sa nostra cumpañera de tota la vida, unintse es nostrus cors per una dolsa mirada, y allí, en aquell altá, va se que s’uniren per sempre es nostrus destinus, en muments de ditxa que may ublida el cor; allí va se que purtarem es nostrus infants, apenas nascuts, per duná grassis á Deu d’havermus cunsedit dicha tan grossa, y allí va se que acumpañarem per última vegada as nostrus pares, as nostrus jermans, as nostrus fis quissá, per dunal·lus es derré adios sobre sa fossa que s’acabaua de tancá... ¡Allí mus purtarán es nostrus, y piadosus com naltrus, mus resarán també!

            Es s’esglesi cosa nostra, des nostru cor, sa nostra casa. Per axó hei sentit sempre per ella tant de respecte, y per axó sentiría per ella respecte y venerassió encare que no fos católic, encare que no cregués en sa veritat que dins ella mus predican: no estrañeu, per tant, que vun pal·li.

            Vuy cuntarvus lu que d’ ella hei trubat emb uns decuments antics, que guarda es nostru musseña.

            Hei pugut treure d’ells, en bastant trabay y no poca passiensi, una nota de sas obras fetas p’ es poble á sa nostr’ esglesi desde 1681 á 1772, en 91 añs, en fá de 119 á 210, y vu l’uferex: pal·la des porxu y de sa sisterna, de sa campana, de sa sacristia, d’algunas capellas, portas y finestras, de sa trona, des bancs, de sas picas de s’aigu beneita, des enretjulat de s’esglesi y d’altres feinas de menus impurtansi. Antes d’axó eus diré com se va pendre Ivissa á n’es morus y eus cuntaré lu qu’ era es curtó de Sant’ Eulari.

(...)

Comments