Á IVISSA
Ivissa, que com la graciosa nina se mira en el mirall, tu etcisadora y alegre’t contemplas dins las aiguas del mar; Ivissa, que com en la fosca brilla lo rey de los metalls, tu brillas en las aiguas com el faro qu’ets del trist navegant; Reb, Ivissa, ’1 saludo que t’envia un dels teus bons aymants, reb-lo goixosa qu’es d’un fill que t’ayma, reb-lo alegre si’t plau. Y sápies que per més qu’el mon estiga de tu tan oblidat, anyoran los teus fills tos dolços brassos quant lluny de tu s’en van; Qu’amb els boscatjes del teu puig somnian y del teu comellar. y en la blancura d’eixos llars que poblan els teus alegres plans; Que de ta gran historia fets recordan per tot allí ‘hont van, que tas cançons tan belles com senzilles cantan per totes parts. Que voidrían com l’áliga lleugera tení alas per volar y vení á besarte en la nit tranquila cuant tu dormida estás. Ivissa qu’en el gran mirall te miras de la profunda mar, reb goixosa el saludo que te envía ton fill, reb-lo si’t plau. |
Scripta online > Scripta eivissenca >