Á IVISSA

 

Ivissa, que com la graciosa nina

se mira en el mirall,

tu etcisadora y alegre’t contemplas

dins las aiguas del mar;

Ivissa, que com en la fosca brilla

lo rey de los metalls,

tu brillas en las aiguas com el faro

qu’ets del trist navegant;

Reb, Ivissa, ’1 saludo que t’envia

un dels teus bons aymants,

reb-lo goixosa qu’es d’un fill que t’ayma,

reb-lo alegre si’t plau.

Y sápies que per més qu’el mon estiga

de tu tan oblidat,

anyoran los teus fills tos dolços brassos

quant lluny de tu s’en van;

Qu’amb els boscatjes del teu puig somnian

y del teu comellar.

y en la blancura d’eixos llars que poblan

els teus alegres plans;

Que de ta gran historia fets recordan

per tot allí ‘hont van,

que tas cançons tan belles com senzilles

cantan per totes parts.

Que voidrían com l’áliga lleugera

tení alas per volar

y vení á besarte en la nit tranquila

cuant tu dormida estás.

Ivissa qu’en el gran mirall te miras

de la profunda mar,

reb goixosa el saludo que te envía

ton fill, reb-lo si’t plau.