Greuges dels consenyors eclesiàstics

I. Primerament posa lo dit procurador fiscal que lo Governador d’yviça que ara es pren aquells qui delenquexen en la partida del senyor Arcabisbe o en la partida del honrat Pabordre de Tarragona, e com aquells ha toltes les armes retense aquellas, que no les vol tornar, jatsia raquest per los balles dels dits senyors ab los quals aquells delinquents hauran composat.

II. Item posa que el carceler d’yviça es comú a les jurediccions que el senyor Rey, el dit senyor Arcabisbe e Pabordre han en la illa e vila d’yviça, e si erra o passa lo manament d’alcun dels dits senyors, que aquell que no obeira lo pot pendre e punir a son voler, e el Governador no el jaqueix pendre e punir als officials dels dit senyor Arcabisbe e Pabordre, e si alcun dels officials dels dits senyors pren lo dit carceler per qualque cosa que haja feta, lo Governador lo treu de la presó sens licencia de qui 1’ha pres, e aço a gran vergonya e dampnatge d’aquell qui 1’ha pres.

III. Item que lo dit carceler fa sagrament e homenatge al Governador de tenir los presos e presoners que li seran comenats de cascum dels altres senyors, e semblant homenatge deu fer-lo dit carceler a cascun dels altres seyors, ço es, al senyor Arcabisbe e al Pabordre e a lurs officials, e solament lo dit carceler fa homenatge en poder de dit Governador, allegant lo Governador que negun no pot pendre homenatge en yviça sino lo senyor Rey.

IIII. Item posa que si alcuna persona estranya delenquex en qualsevulla partida dels senyors d’yviça, que lo dit Governador puneix e vol punir aquests aytals delinquents, encara que aytal persona estranya haja habitat per I any e mes en la dita vila e illa d’yviça.

V. Item es cert que el senyor Arcabisbe de Tarragona e Pabordre han acostumat de pendre homenatge dels habitants en la partida dels dits senyors, e el Governador d’yviça pren los homenatges de tots los habitants de la vila e illa d’yviça, contrastant que els dits senyors ne officials d’aquells no els prenguen de lurs vassalls ne de neguns que facen pau en la partida dels dits Arcabisbe e Pabordre.

VI. Item posa que en temps passat lo Veguer que el senyor Archabisbe tenia havia guayta de nits per la vila d’yviça e fora d’aquella, e podia tolra armas a aquells que trobava mal faents o a hora no deguda, e regonexia les portelles del mur si eren tancades, e res d’açò no dexa fer ne exercit lo dit Governador al present.

VII. Item posa que tostemps es estat acostumat que cascun any lo jorn que elegien Jurats era comanat lo libre de tots los contractes que els dits Jurats havien a fer al notari d’aquell senyor que tenia lo libre comú, de que ara no fan res, ben ha X anys, ans continuament fan totes lurs escriptures en la cort del senyor Rey.

VIII. Item posa que el estany de la sal d’yviça es dins los termes e terra del senyor Arcabisbe, bé que el dit estany es comú de tots los senyors. E en lo temps que es treu la sal deu allí senyoreiar aquell senyor que té lo libre comú; e no se’n fa res, ans continuament hi senyoreia lo loctinent de Governador, e aquell condempna e absol, no apellants balle ne vaguer del senyor Arcabisbe ne balle de Pabordre.

(...)

Comments