(Salutació)
D’un vapor garrit, hermós, qu’ acababa d’arrivar, els verem desembarcar[1] formant agrup numerós. Son viatgers molt ben portats que la nostre llengüe entenen: ¿d’hont sortiren, perque venen, perque van acompanyats? ―Son d’ una invicta regió, son d’un poble hospitalari: celebran lo centenari del rey Jaume d’Aragó. Venen d’empori, el més rich, de comers, industria y arts, admirat en totes parts y de nosaltres amich. Volen veure aquest bossi de la terra catalana, qu’ arrancá la tremontana y en mitx del mar va fluri. Volen veure les riqueses naturals qu’ ell atesora, el seu clima qu’ enamora, los rastres de ses grandeses. Veure bé tots els confins, los valls d’eterna verdura, la montanya que perdura sempre gornida de pins; lo panoramich del plá que besa ‘ls peus de la vila, sobre roca que s’enfila custodiada per le má; los cims més alts ahont la gent, en día del tot seré, la terra hesperia veu bé, al lluor del sol ponent; el mont Vedrá, magestad que les borrasques humilla, cual fidel guardiá de l’illa y la seva llibertat; la Formentera també, los freus y l’Espalmadó, lloch motiu d’admiració del propi y del extrangé; els ridens, cual ningun més, Santa Eulalia y Sant Antoni, pobles que son testimoni de cultura y de progrés; les riqueses del sub sol, les argentíferas minas, y les famosas salinas pá de pobres y consol; el repleg qu’ ab digna afan ha fet y fá el nostre poble, de lo que ha tengut més noble, de lo que ha tengut més gran; el monument dedicat á l’heroich Vara de Rey, qu’ allá en lo camp del Caney ser fill d’Ibissa ha probat; l’historia del que va sé dels vils pirates terror, y gloria nostre y honor: lo gran mariné Riqué; las costums, els balls y cants, trasses mercades á fons per velles dominacions, sobre tot dels musulmans; l’illa, si, qu’ un temps va está al cim més alt de la gloria, temps d’imborrable memoria que sens dupte tornará; la qu’ abrich doná y descans als primitius pobladors, que després foren senyors dels fértils camps catalans; la que ferme ha sostengut guerras, lluytas, invasions, sempre rotllanla pendons de la patria en qu’ ha nascut; la que may son bras negá á las empresas d’allí, perque té molt qu’ agrahí als nobles de l’Ampurdá, que ‘l deber cumplint ab fé á sas costas arrivaren y valents la llibertaren de les mans de l’agaré; la que les armas empuña al batallar sa germana y sempre vol y demana lo mateix que Catalunya; la que d’iguals fueros gosa, bonas ideas cultiva y al que á ses platges arriva, reb y hospeda cariñosa.
Apretém més fort lo llás de ferm cariño sincer, al sentir el dols plaer de donarlis un abrás á eixos nobles catalans qu’ arrivats al nostre sol, veurán la mentida y dol de mal haguts informans, que pintan injustament, ab les mes negres colors, y negántlis tots valors, á Ibissa y la seva gent. Benvenguts sigueu[2], viatgers, á Deu siau quant partiréu[3], y may, per may, olvidéu que son vostros, tots enters, els ibissenchs verdaders. |
Scripta online > Scripta eivissenca >