Es fameliar

1. Es fameliar

Es Fadrí de Sau tenia un Fameliar dins un canonet, i, en obrir-li, es Fameliar s’escampava i feia tot quant l’amo volia.

Se n’anà a Barcelona, a un forn de la Portaferrissa, que hi havia un paler i deu fadrins, i s’oferí a fer-hi tota sa feina ell tot sol. L’amo d’es forn se desfà d’es altres fadrins i pren es Fadrí de Sau, compromès a fer-la tot sol.

Vengué es primer vespre, i a les dotze de la nit se treu aquell canonet de canya que duia p’es coll, l’obri, es Fameliar s’escampa per tot allò, i a l’acte tot se posa en moviment: cernen sa farina, la pasten, fan es pans i tota casta de pastissos, així com l’amo havia dit que els volia, calen foc a’s forn, el posen a punta per enfornar-hi es pa, ses pastes toven, enfornen, tot cou; i l’endemà, sol sortint, pans i pastissos tot llest!

L’amo estava amb es cabeis drets, que no se’n podia avenir.

L’endemà vespre es Fadrí de Sau torna fer lo mateix amb es Fameliar.

L’amo s’amaga, vetla qui vetla es Fadrí de Sau, i el veu a les dotze de la nit que se treu es canonet de canya, el destapa, i en surt com una fumassa, i comencen a fer-se totes ses feines d’es forn. Es Fadrí de Sau seia i fumava. Al punt tot estigué llest.

A l’amo, allò no li agradà. Paga es Fadrí de Sau, i no el volgué més dins ca seua.

Així ho contava sa iaia Felicona.

Comments