B - Donar un baco (Caiguda més o menys greu.) - Badall no ment: o té son o té talent, o enyora qui està absent, o avorreix qui està present. - Fer es badoc. (Embadocar-se.) - Si te’n rius des bajà dins sa casa, se’n riurà ell de tu enmig sa plaça. - Encara no he acabat, va dir en Baló. (En Baló fou un bandit que va tenir l’illa aterrida cap a l’any 1925. Un dia va presentar-se a la casa pairal, va matar una germana a punyalades i va ferir greument sa mare amb dos trets de pistola. I quan ja se n’anava, els vesins sentiren que deia cridant: —Encara no he acabat...! Tots pensaren que al·ludia al seu pare, que en aquella ocasió no era a casa.) - Posar sa banya as forat. (Entossudir-se en una opinió o conducta.) - Fer-se sa barba bona. (Menjar molt bé.) - Qui barba veu, barba honra. - Barca parada no guanya nòlits. - Perdre barca i bolitx. (Perdre tot el que s’aventura en un negoci.) - Venir (una cosa) barda amunt. (Ser molt dificultosa. Frase de carreters.) - Fer barqueres. (Ho diuen les pageses que venen, en petites quantitats, ous, formatges i altres productes del camp, sense assabentar-ne els marits, per tal d’aconseguir alguns diners amb què comprar-se galindaines.) - Ser de mala barra. (Es diu dels animals que no responen a l’alimentació que se’ls dóna perquè s’engreixin. La frase té més ús referida als porcs de la matança. També es diu d’una persona triada de viandes.) Exemple: - Aquest animal és de mala barra: ja fa tres mesos que el pensam i encara no s’ha engordit. - Fer barres (a algú). (Amenaçar-lo. Imitació dels cans quan van a mossegar algú o un altre animal.) - No parar-se en barres. (Executar un propòsit vencent per la força, si és necessari, totes les dificultats.) - Haver-n’hi per tirar es barret as foc. (Desesperançar-se d’obtenir alguna cosa.) - Posar un barret a algú. (Acusar-lo d’alguna acció dolenta o vergonyosa.) - Parlar (d’alguna cosa) si no li cau es batall. (Ho diu qui vol insistir en una conversa que l’interlocutor rebutja.) Exemple: - No te’n vagis, que d’això n’hem de parlar molt més encara, si es batall no li cau. - Fotre una batcollada (a algú). (Pegar-li un colp pel clotell amb la mà.) - Fotre una batxa (a algú). (Pegar-li un colp pel clotell amb el puny.) - Des bé as mal no hi ha un canto de real. (Tots podem, en certes circumstàncies, fer una acció bona o dolenta. Els psicòlegs bé coneixen aquesta nota de la condició humana.) - Es bé i es mal quan ha passat és igual. (“Quin bé passat no és un somni?”, escrigué Calderón. El mateix podria dir-se del mal.) - Qui fa bé, li ve; qui fa mal, no l’allunya. - Fer una becada, una becadeta. (Adormissar-se, un curt espai de temps, en una cadira, amb el cap caigut sobre el pit.) - Tenir (una cosa) ben beguda. (Estar resignat a un infortuni inevitable.) - Ser (una cosa) de bell nou. (No estrenada.) Exemple: - Aquestes sabates són de bell nou. - Ser (una cosa) bessa. (Esdeveniment de molta transcendència.) - Bestiar comptat es llop se’l menja. - Beure i bufar no pot ser. (Impossibilitat de dues coses contràries.) - Ser un pagès bigal. (Home molt rústic.) - Anar de biscuns (o biscunsar-se). (Caminar sortint de la línia recta. Figuradament, errar.) - Blat ajagut aixeca l’amo. (Un blat molt crescut doblega la tija pel pes de l’espiga. Això vol dir abundància de gra i de palla.) - Menjar-se es ble des llum. (Ser molt menjador.) Exemple: - Hem conegut una dona que deia de sa seua sogra: —Té una fam que es fotria es ble des llum! - Fotre una bleda (a algú). - Fer de sa boca cul. (El qui es desdiu del que ha promès.) |
Scripta online > Scripta eivissenca >