Enric Fajarnés: Fraseologia eivissenca

B

-          Donar un baco

(Caiguda més o menys greu.)

-          Badall no ment: o té son o té talent, o enyora qui està absent, o avorreix qui està present.

-          Fer es badoc.

(Embadocar-se.)

-          Si te’n rius des bajà dins sa casa, se’n riurà ell de tu enmig sa plaça.

-          Encara no he acabat, va dir en Baló.

(En Baló fou un bandit que va tenir l’illa aterrida cap a l’any 1925. Un dia va presentar-se a la casa pairal, va matar una germana a punyalades i va ferir greument sa mare amb dos trets de pistola. I quan ja se n’anava, els vesins sentiren que deia cridant: —Encara no he acabat...! Tots pensaren que al·ludia al seu pare, que en aquella ocasió no era a casa.)

-          Posar sa banya as forat.

(Entossudir-se en una opinió o conducta.)

-          Fer-se sa barba bona.

(Menjar molt bé.)

-          Qui barba veu, barba honra.

-          Barca parada no guanya nòlits.

-          Perdre barca i bolitx.

(Perdre tot el que s’aventura en un negoci.)

-          Venir (una cosa) barda amunt.

(Ser molt dificultosa. Frase de carreters.)

-          Fer barqueres.

(Ho diuen les pageses que venen, en petites quantitats, ous, formatges i altres productes del camp, sense assabentar-ne els marits, per tal d’aconseguir alguns diners amb què  comprar-se galindaines.)

-          Ser de mala barra.

(Es diu dels animals que no responen a l’alimentació que se’ls dóna perquè s’engreixin. La frase té més ús referida als porcs de la matança. També es diu d’una persona triada de viandes.)

Exemple:

- Aquest animal és de mala barra: ja fa tres mesos que el pensam i encara no s’ha engordit.

-          Fer barres (a algú).

(Amenaçar-lo. Imitació dels cans quan van a mossegar algú o un altre animal.)

-          No parar-se en barres.

(Executar un propòsit vencent per la força, si és necessari, totes les dificultats.)

-          Haver-n’hi per tirar es barret as foc.

(Desesperançar-se d’obtenir alguna cosa.)

-          Posar un barret a algú.

(Acusar-lo d’alguna acció dolenta o vergonyosa.)

-          Parlar (d’alguna cosa) si no li cau es batall.

(Ho diu qui vol insistir en una conversa que l’interlocutor rebutja.)

Exemple:

- No te’n vagis, que d’això n’hem de parlar molt més encara, si es batall no li cau.

-          Fotre una batcollada (a algú).

(Pegar-li un colp pel clotell amb la mà.)

-          Fotre una batxa (a algú).

(Pegar-li un colp pel clotell amb el puny.)

-          Des as mal no hi ha un canto de real.

(Tots podem, en certes circumstàncies, fer una acció bona o dolenta. Els psicòlegs bé coneixen aquesta nota de la condició humana.)

-          Es i es mal quan ha passat és igual.

(“Quin bé passat no és un somni?”, escrigué Calderón. El mateix podria dir-se del mal.)

-          Qui fa , li ve; qui fa mal, no l’allunya.

-          Fer una becada, una becadeta.

(Adormissar-se, un curt espai de temps, en una cadira, amb el cap caigut sobre el pit.)

-          Tenir (una cosa) ben beguda.

(Estar resignat a un infortuni inevitable.)

-          Ser (una cosa) de bell nou.

(No estrenada.)

Exemple:

- Aquestes sabates són de bell nou.

-          Ser (una cosa) bessa.

(Esdeveniment de molta transcendència.)

-          Bestiar comptat es llop se’l menja.

-          Beure i bufar no pot ser.

(Impossibilitat de dues coses contràries.)

-          Ser un pagès bigal.

(Home molt rústic.)

-          Anar de biscuns (o biscunsar-se).

(Caminar sortint de la línia recta. Figuradament, errar.)

-          Blat ajagut aixeca l’amo.

(Un blat molt crescut doblega la tija pel pes de l’espiga. Això vol dir abundància de gra i de palla.)

-          Menjar-se es ble des llum.

(Ser molt menjador.)

Exemple:

- Hem conegut una dona que deia de sa seua sogra: —Té una fam que es fotria es ble des llum!

-          Fotre una bleda (a algú).

-          Fer de sa boca cul.

(El qui es desdiu del que ha promès.)

Comments