Defensant-se dels moros

E dix que lo dit día al matí, yo, testimoni, anava en la marina y trobí a Bartomeu Riera que també anava en vers la marina y anarem tots fins el putx den Padruell, y anant per lo camí, lo dit Bertomeu Riera me digué que la nit abans las dites set galeotas de moros eren vingudes en terra y que pretenia que venian a desembarcar gent, y axí era ixit lo dit Bertomeu Riera y Bernat Marí de Francesc a donar avís de lo que ells havían vist, y que ell tornava an el puig den Padruell a veure los demés companyons que feyen, que eran restats sobre los moros, y lo dit Bertomeu Riera se restà al dit putx den Padruell, y yo, deposant, men aní camí devall la talaya de Peralta, molt confiat que sobre los moros y havía dos homens de proposit, que eren Joan Marí de Francesch y Jordi Torres de Vissent, que mossén Miquel Tur de Lluís los hi havia enviats a descubrir y estar sobre dits vaxells y veure lo que farían. Y axí yo, deposant, men aní en aquella confiansa, y quan fui a la part devall de la talaya de Peralta per pujar a veure ahont veuria las vaxells y donar avís al Sor. Lloctinent del que veuría, viu un tall de cabres molt prop de mi que venían corrent, y diguí entre mi matex les dites cabres les feya venir lo dit Jordi Torres, y estant me las mirant viu un moro ab una camisola blava y un barret vermell que me estava mirant, lluny de mi algunas trenta fins en quaranta passes. En girarme que el viu ell també me va veure a mi, y yo, deposant, viu que lo dit moro no portava sino una alfangia en la ma, y me digué «ríndete, perro», y yo testimoni, li digué «rendet tú, cani», y li comensi anar de vers ell, y lo dit moro devers mi, y yo com aportava un botavant y lo dit moro no aportava sino una alfangia, aní a la volta de dit moro pera ab una botavantada matarlo o ferli tot lo dany que podria, y a la que forem prop lo hu del altre, cosa de deu passes, perque yo anava en vers lo dit moro y lo dit moro venia en vers mi tostemps cridant y bravatjant y estaven cara a cara, viu apres de part de darrera de dit moro un altre moro vestit de borrell ab un arch ab la ma que asestava a tirarme una fletja ab lo arch, y yo falsetjí la cara y la fletja me passá per junt de mi, de manera que sentí lo ayre que aportava dita fletja, y també víu altres quatre homens de part darrera dits moros que venian a la volta mia y yo portava en la ma una pedra y la tirí a dits moros y procurí afugirlos, de manera que quan fui algunes sinquanta passes lluny de dits moros creguí que ya ningun dells me venia darrera y no sentia temor de quem alcansassen, y quan fui un poch mes avant, a un ras, viu a dits moros mes avall, darrera las cabres, y viu com lo propi moro que me envestí primer, prengué dos cabras, una aprés laltre, y el moro que em tirá la fletja també prengué una cabra y comensá a fugir cap a vall davers mar ab la dita cabra, y lo altre moro restá ab la cabra que havía presa, y després arribaren altres quatre moros y comensarenme a cridar y yo també los tractava de cans perros, y aci no viu mes moros dels que tinch dit, sinó que en sentí cridar en dos o tres parts altres, que estaven enbarriats. Y vist lo susdit y que la gent que era en Sta. Eularia estaven aplegats en la Isglesia de Sta. Eularia y aparellats pera envestir los moros, men aní corrent pera avisar dita gent que venia marxant en vers ahont eren los moros (...).


Comments