Conte de sa serra

Una vegada hi havia dos serradors que serraven un tió. Arribada s’hora d’esmorzar deixaren sa feina per anar a menjar. I, quan eren fora, es presentà el diable as lloc on serraven i, per vega, va començar a dar unglades a sa serra fins a deixar-la plena d’osques. Es serradors tornaren as trebai i trobaren sa serra espanyada, però van pensar que, com que per a canviar-la els caldria anar as poble i així mateix no volien perdre temps, por<r>ien provar de taiar es tió amb sa serra d’aqueia manera. Ho provaren, i van trobar que sa serra anava molt més bé amb ses osques que no pas abantes de tenir-les-hi. I seguiren serra que serra fins as migdia.

Llavor se n’anaren a dinar, i tot seguit el diable va tornar i, vènt que sa serra oscada els anava bé, s’enfurismà i volgué deixar-la inservible; i va doblegar ses dents unes a una banda i ses altres a s’altra banda. Però es serradors, en tornar, s’adonaren que anava encara molt mellor.

I, des d’aquei moment, com que es serradors no feien cas de ses seues manyes i es malfet realitzat a sa serra encara aprofitava a aqueis dos homes, el diable es despreocupà d’ells i no tornà més as lloc on trebaiaven.

I és per això que ara ses serres tenen dents tortes a una i altra banda.

Comments