Bastonades per no voler vendre unes cebes

Paraules del denunciant:

            A les vuit hores del matí poch més o manco, estant davant la drasana ab un burro carregat de sebas venudas per concert per dos reals castellans a un esclau de galera, y estant sobre este concert ha arribat Pere Godina sastre y ha comensat a triar les sebes, a lo qual yo, denunciant, li he dit que dexàs estar les sebes que les tenia concertades y replicant dit Godina li dix que no volgués per un sou fer-me perdre dos reals, y en asò volent forsetjar dit Godina per a pendre’m les sebes ab la mà lo fiu apartar, y luego dit Godina llensà mà a la espasa contra de mi dient que yo li havia llensat la mà per a pendre-li la sua espasa.

            Y com si trobàs en asò molta de gent impediren a dit Godina que no y arribàs, y luego lo drasaner em manà que entràs dins la Vila y aportàs les sebes a vèndrer al mercat, y havent obehyt y tornat de la Vila de vèndrer les sebes aní davant Sant Telm y lliguí lo burro, y, estant yo testificant arrimat a la porta de la Yglèsia de Sant Telm, ha arribat Pere Godina y me ha dit “veniu ansà”, y yo tement-me no m’e atrevit moure de dita porta, y en asò se ha brasat en mi y me ha llevat lo punyal del propi meu costat que yo aportava, que és lo que yo ensenyo a V.M., y me ha tirat un colp al cap del qual me ha malferit conforme V.M. veu ocularment y juntament nefrat un dit, y era tal lo seu mal ànimo com se prova, pues acordadament per una cosa tan mínima que ya havia pasat me ha volgut maltractar que és cert me hauria mort si no fora per molts que allí se han trobat y no li han dexat effectuar lo seu mal ànimo.

(...)

Pere Ciscar «Godina», denunciat:

            Me trobava davant el porxo de la Marina junt a unes barques de sal y vaig veure al dit Rastell que tenia una sàrria de cebes y li diguí “Toni, veneu-me un sou de sebes” y aquell me respongué que no les volia vendre que·n volia reals, per lo qual yo li responguí que no tenia reals, que no era fill de jueus, y que amb mos diners era primer que els forasters, y ell me respongué que les tenia venudes a un moro de les galeres que estava allí present, y yo per donar-li mes satisfasió diguí al moro que si les tenia comprades y lo dit moro me digué que no les tenia comprades que les podia yo comprar, y adasò yo pringuí tres dobles de sebes y dit Rastell me dix que allò era roba sua y adasò sens parlar-li ninguna paraula posí la mà a la butxaca per donar-li los diners y aquell me posà mà a la mia espasa y me la tragué més de un palm del talabart, y yo dexí les sebes que tenia ab les mans y torní a recuperar la espasa y llansí mà d’ella y lo envestí y aquell me tirà dos bastonades y agué-y gent de per mig y yo no·l puguí ofebre y ningun nos féu amichs ni menos lo guarda de mar que té lloch a la Marina de la Justícia.

            Y en lo matex moment se tornà parèxer davant dit Rastell ab un punyal davant al costat y un bastó de murta de alguns sinch palms poch més o manco en la mà, y yo el cridí ab lo millor terme del món dient-li “Pere, escoltau una paraula” y aquell me respongué que no y volia venir, lo que feya per dir-li per què havia usat aquell terme ab mi y en assò dit Rastell volgué posar mà al punyal que aportava al costat y yo em trobí tant prop d’ell que no poguí llansar mà a les mies armes sinó que me agafí ab aquell y li llansí lo punyal y aquell forsejant ab mi se tallà un dit.

            Y estant adasò ab lo matex punyal li peguí un colp per lo cap y aquell feu actió del bastó que portava y yo perque no em pegàs alguna bastonada llansí lo punyal y li lleví lo bastó que aportava, y adasò que li volia pegar ab dit bastó arribà Pere Antoni Armadams y me digué “no fasau”, y yo me detinguí y dit Rastell pegà a fugir y yo li tirí lo bastó.

(...)

Comments