Una rosa he vist l’altro matí

tota de llet [y] sanch pintirinada

si no arribessi ama na l’acullir

lego la vida mia fora acabada.

 

Ni ne vist ni na veuré

que giressi lu mon dèu mil voltas

a una capella la volia pintar

pe’la veura almanco un’altra volta.

 

És morta la sua companyona

lu sol i la lluna raios hi dóna

hi dóna raios pe’l’encoronar

Adios, regalata fins a demà.

 

I de veura una rosa tanta bella

ne restan encantadas las estrellas

i de veura una rosa bella tant

ne restan encantats lus pardals.