«Qui bella missio»

Qui bella missió

que diu pare Vasallo,

anem a l’escoltarlo

antrenda lo que nos diu.

De tot lu primidiu

de la Cristianidat,

per diura lus pecats

al confessor.

Jesus! y qui error

que nos y ha succehit

mentres que avem vivit

an aqueix mon.

Homes i donas son

minyonas i minyons

pe entrenda lus perdons.

Sarem contrits,

ara sem avertits

en cara ora del dia

pe’no fer companyia

als de l’infern.

Rabia rancor y gel

tot avém de deixà(r)

y de nos estimàr

com germans.

Lu remey és a mans

de nos posar en gracia

basta que just se faci(a)

lu giubileo.

Cada anima na treu

de las de’l purgatori,

am’aquell ajutori

y l’assistencia.

Prenivol en paciencia,

deixemos la perfidia

Dixo qui te envidia

servir a Deu

qui l’adora i qui’l creu

mai tengarà pena

lu paradís s’espera,

l’eterna gloria,

aquesta és la victoria

que nos guadanyarem

mentres que servirem

a Jesus Crist.

Na treurém conquist

de las animas nostras

la mia y las vostras

dongarém conta.

Quant Deu nos pregonta

lu dia del Judici

lus nostrus beneficis

y les obres.

An allà hi ha richs i pobres

tots siguerem iguals.

A la sua esquerra los mals

y’ls bons a la sua dreta,

l’anima pura i neta

sa la pren San Miquel

sa na la munta al cel pe’companyia.

Quan Deu nos envia

an aquellos dos furiosos,

cada dos, puxinosos,

san prenen una.

Eterna sepoltura

an aquell foc eterno

estan las animas.

La bona rotina,

que nos aveu emparat,

mentres que no avém salvat

los manaments.

Comments