Per la sequera de 1817


       Algher, aquella no sés

       la que eras per lu passat,

       que pugas de un Déu irat

       otendra cumpassió!

       La tua devoçió

       si no dexas lu peccat,

       assai poch ta servex

       Algher, aquella no sés.

 

       Eras, y qui nol sa?

       per memòria assai rara,

       de las Ciutats la més cara,

       que pot Sardegna numbrà,

       però ahi! que ta vech ara

       en tal abominaçió

       que ni vell, giova o miñó,

       y ha que ta cunexi més,

       Algher, aquella no sés.

 

       Lu stendarda de la fè

       era la arma principal,

       que a reparar cada mal

       tu oponevas, Algher;

       ara en casa o en lu carrer

       no y ha que precipissi;

       y en cada lloch, lu vissi

       ahi! suffrir no sa pot més

       Algher, aquella no sés.

 

       En pietat, y religió

       tant, tant tu florias

       que bé vantarta pudias

       de dar a tots resplendò;

       talquè en aquellus dias

       preniva edificaçió

       de tu tot lu món quant és;

       Algher, aquella no sés.

 

       Ara però al cuntrari,

       la ipocrisia sa veu

       ofendra lu matex Déu

       davant al sou Sacrari;

       y vols que sa declari

       lu Cel en tou favor?

       No: que axò no ta merex,

       Algher, aquella no sés.

      

       Lu bon exempla, y ‘l bon fi

       en quala cosa sa sia

       bandit és avui en dia

       finsa en lo ufissi diví:

       y vols que vivint axí

       de tu se moghi a pietat

       un Déu que tant has ofés?

       Algher, aquella no sés.

 

       Entra un poch en coñiçió

       del estat en que ta trobas;

       fes que tots, richs y pobras

       muguts a contriçió

       cada qual del sou peccat

       donghi a Déu soddisfaçió

       Senza engañ, y ni enterès;

       Algher, aquella no sés.

 

       Io se que tu desigias

       turnar en lo estat primé,

       que priva de cada bé

       sés, ara ta na abigias:

       aviva dons la tua fè;

       si més endrera ta cuigias;

       per tu ramei no y ha més;

       Algher, aquella no sés.

 

       Lu Déu que en tu sa adora

       ell és tant gelós que vol,

       per més que lu adoris sol,

       lu adoris en cada ora,

       si en lu templa, com fora,

       ab spirit, y veritat,

       que és lu que molt agradex:

       Algher, aquella no sés.

 

       Si qualquihú per acàs

       spigas vanas li ufrissi;

       a Déu, aquell sacrifissi

       açetu lu creuràs?

       No cert perquè tu già sas

       lo que és sussehit a Caí,

       que li ufriva axò, y no més:

       Algher, aquella no sés.

 

       Hereu, ahont és tot lu bé

       que ta dexà ton para?

       Figlia, perchè ta Mara

       més ni al cor, ni a ment ta vé?

       Pena aquella tua mullé

       al Purgatori, o marit...

       ma che dich! Io no só entès:

       Algher, aquella no sés.

 

       Tantas dexas y llegats,

       missas y responsoris,

       altars, y Oratoris,

       perquè són o ulvidats,

       o calguts o despugliats?

       Del que alhora, Algher, eras

       ta vech tot ara al revés:

       Algher, aquella no sés.

 

       En tu la prepotència

       y lo egoismo és també

       la usura per tot sa ve,

       y no y ha més consiènçia,

       dir sa pot ab licència,

       que no hi ha més qui fa bé,

       més que va, Algher, pigior és:

       Algher, aquella no sés.

 

       No speris en fi perdó

       del cel que tu has irritat,

       si no dexas lu peccat

       ab franca resoluçió,

       renuncia a la vanitat,

       que perduda la rahó,

       del tot perduda già sés:

       Algher, aquella no sés.

 

       L’aigua que vols, già se veu,

       són mesus y semanas

       y abé que la demanas,

       a tu sol la nega Déu.

       Ma perquè? A parexar meu,

       perquè de la iniquitat

       no sas apartarta més:

       Algher, aquella no sés.

Comments