Oracions de la Doctrina Cristiana

(…)

            P. Digas lu Para Nostru.

            R. Para Nostru, que ses en lu Cel, sia santificat lu teu nom. Venghi a nusaltrus lu tou regn. Sia feta la tua voluntat, com en lu Cel axì en la Terra. Donanus avui lu pa nostru de cada dia, y perdonanus lus nostrus peccats, axì com nusaltrus perdunem a lus nostrus enemics. No nus dexis caura en la tentaciò, ma llibranus de cada mal. Axì sigui.

            P. Perquè lu Para Nostru es l’oraciò mes perfecta de totas?

            R. Perquè l’ha cumposta Gesuchrist.

            P. Que cunten lu Para Nostru?

            R. Tot lu que pudem demanar, y esperar de Deû.

            P. Qui oraciò y solan aggiuñir lus Christians al Para nostru?

            R. L’Ave Maria.

            P. Digas L’Ave Maria.

            R. Deû te Salvi Maria, plena de graçia, lu Señor es en tu: tu ses beneita entra totas las donas, y beneit es lu fruit de las entrañas tuas Gesus: Santa Maria, Mara de Deû prega per nusaltrus peccadors ara, y en la ora de la nostra mort. Axì sigui.

(…)

            P. Quantas cosas son necessarias per fer una bona confessiò?

            R. Sinc, la primera exiaminar la cuncentia, i pensar lus peccats: la segona tendra dulor verdader: la tercera fer proposit firmissim de mai mes peccar: la quarta confessar lus peccats, y rebrana del Confessor l’Assoluciò: la quinta fer la penitencia que’l Confessor diurà.

            P. Amba qual diligencia procurerem examinar lus peccats?

            R. Amba la matexa diligencia, que pensem lus nostrus negocis mes importans.

            P. Qui per mancanssia de examen dexa algun peccat, se confessa be?

            R. No señor.

            P. Que sa deu fer despres del examen de la cuncentia?

            R. Tenim de consebir, amba la esperanza del perdò de Deû Nostru Señor per lus merits de Gesuchrist, un dulor verdader en lu cor desplayentnus summament de aver offes a Deu. Dienli: Señor vus deman perdò: vos seu una bondat infinita la qual am sobra totas las cosas; per axò m’arrepentex sobra totas las cosas de avervus ofes, y proponc de no ofendravus mes.

            P. Qui dighessi aquestas paraulas solament amba la boca tendria verdader dolor?

            R. No, señor las deu de diura amba lu cor.

            P. Qui s’arrepentex verdaderament deu de trendra lu proposit?

            R. Si, señor.

            P. Qui cosa es lu proposit?

            R. Es una ferma, i sincera voluntat de no ofendra mes a Deû assistit amba la sua Divina gracia.

            P. Quals son lus peccats, que sem obligats a confessar?

            R. Tots lus mortals senza dexarna ni û sol, ni per malicia, ni per vergogna, ni per descuid.

            P. Qui dexa per û de aquestus muttivus de confessar algun peccat mortal, qui peccat fà?

            R. Un sacrilegi.

            P. Que sa deu fer per confesarsa be?

            R. Tornar novamen a confessar, no solament lus peccats que avia culpablament dexat, si no tambè lu sacrilegi que ha fet, fent mala la confessiò, i tots lus peccats que ha fet, de la confessiò sacrilega, finsa al dia que se confessa.

            P. Sem obligats a confessar lus peccats venials?

            R. No sem obligats; pero es cosa util confessarlus, amba dolor, i proposit.

            P. Lu Penitent es obligat acetar, y cumplir la penitencia que lu Confessor li dona?

            R. Deu acetarla, i ferla quant mes prestu pot.

 

(...)


 

Comments