Maria i la maternitat


            Durant aquest any la mama ha serenament tancat la sua experiència humana i és passada a la vida eterna en l’espírit de aquella fe a la qual ha conformat la sua vida i educat els fills.

            Conservaré eterna gratitud als meus genitors perquè, a més dels dons de la vida i de la fe, m’han confiat un altre gran tresor: l’amor per la mia terra, per les sues tradicions i per la sua llengua.

            I precisament en l’àmbit del patrimoni lingüístic alguerés, la mama m’ha deixat, pocs dies primer de morir, una última perla que, per recordar-la i com senyal de amor filial, vull participar també als amics en ocasió de aquestes festivitats.

            És la variant de la Visita de Maria a una parturenta, una antiga i famosa composició poètica [A] de la nostra tradició popular, notòriament de origen catalana i encara conservada a l’Alguer en una versió una mica reduïda.

            Aquesta variant [B], encara inèdita, la mama me l’ha declamada després que, casualment, m’ha entès llegir la versió tradicional, revelant-me que ella ne coneixia també una altra que li havia ensenyat la mare.

            Més que una variant és de considerar el feliç resultat de una elaboració successiva, relativament recent, que presenta la Mare de Déu més humana i amorosament preocupada de les necessitats de la gent. Crec que a aquesta transformació hagi contribuït la fidúcia en la protecció de Maria i la convicció popular que amb la sua mediació se obtenen més fàcilment les gràcies i l’ajut de Déu. Així com ha influït la tradició popular que la considera protectora de les dones en estat i de les parteres, que per això la invoquen pel feliç èxit del part.

            Una tradició religiosa profunda i viva a l’Alguer a la qual és lligada la festa de «Les Maries» que encara se celebra a l’iglésia de l’Esperança lo 8 de setembre. Un temps la festa caieva el 18 de nadal i venerava, amb l’antic títol de l’esperança, la Mare de Déu partera o «en espera» del part, així com la representava també el quadre col·locat a l’altar fins a la restauració de l’iglésia.

                                                                                                                      Antoni Nughes

 

Visita a una parturenta

 

[A] VERSIÓ TRADICIONAL                                           [B] ALTRA VERSIÓ

                                                                                              (recollida de boca de Caterina Scanu)

«Ahont anau Vós, Mare mia,                                                «Ahont anau Vós, Mare mia,

ahont anau així acuitada?».                                                   així trista i engoixada?».       

«En casa de una parturenta,                                                  «Só anant a assistir una parturenta

que de pressa só avisada».                                                    que amb a mi s’és invocada. 

«No hi anigueu Vós, Mare mia,                                            Amb tots los sants s’és invocada

que m’han dit que és dona mala».                                        i ningú l’ha escoltada.

«Per això vaig jo, fill meu,                                                    Sols jo que só una mare

que amb a mi s’és invocada».                                    la pogueré assistir.

«Bona nit, parturenta,                                                           Deixa-me anar, o fill meu,

confiau-vos amb a mi,                                                           que m’està aguardant el bon Déu,

que jo só la Mare de Déu:                                                     així mirem en tots dos

aqueix fill que vós fareu                                                        si la poguerem salvar».

serà ben aventurat

o serà papa de Roma

o bisbe del món sagrat».

Comments