Lo campanil de L’Alguer
Era de or canjant lo campanil de Santa Maria, me’l mirava encantada, en joventut, finestrada.
Així ben fet àgil i esnel pareixeva que toquessi’l cel.
Les nuvoletes se’l besaven, los pardals mil vols hi entretxaven.
Però, hi havia qui amagat li portava gelosies: era Neptú que ne la gruta tancat se sentia en presonia.
Am a Júpiter s’és posat i després de llamps i trons un gran raio ha llançat i’l campanil ha foradat.
Ara li refan la fatxada i perqué resplengui siguerà tota dorada.
Gran delusió nel cor he provat del campanil n’han tret l’impalcadura, però la sua cara no és dorada sinó blanca i ajamburiada...
Esperem que lo temps, los vents, lo sol, la lluna, les estrelles, li donguin la tinteta que de tots és apreciada. |
Scripta online > Scripta algueresa >