«Lacanes» de diversos «salts» del terme de l’Alguer

a)

Lacanes del salt de Pisquina Ruya, en los Bangios (1597)

            Dia 16 mensis Augusti Anno á Nativitate Domini Millesimo Quinquagesimo Nonagesimo Septimo. Alguerii.

            Los señors Don Matheu Tola, Antoni Carta, Lleonart Sanna, Miquel Padrissa y Juan Llorino lo present y corrent añi Consellers de la dita y present Ciutat del Alguer, attés per augmentar lo art de la agricultura, han donat les terres de Salto Maggior, insiguint authoritat, y decret del Illustrissim Señor Virrey Sots Tinent y Capitá General del present Regne, en dit nom de Consellers establexen, y concedexen, á Leonardo Pinna, masayo, de la present Ciutat abitador, terres de dos juus, segons mes llargament es de veure, en lo acte de repartiment de dites terres, les quals han alacanat, Antoni Mele, y Angel Ogiano, lacanadors de orde, y manament dels dits Señors Consellers, quals terres son en lo lloch dit los Bangios, e afronta de un pedriguinal que es á lacana del Canonge Antoni Sequi, y de alli abaxant, á llensa tirada, ha hon hi há un muntiju de pedras ficadas, que son á lacanas de Antoni Suredes, y de alli donant volta á llensa tirada á Pisquina Ruya, donant volta, muntant á cap á munt á llensa tirada á un esquenal de pedra donant volta á la primera lacana falda falda al costat de Lleonart Sanna, les quals terres per ses Magnificències al dit Pinna concedidas donen per que aquelles benifique, y cultive sots les condissions y renunciassions, que estan escriptes, y continuades, en lo acte del repartiment de dites terres, y no en altra manera, lo qual tros de terres ell dit Pinna, y los seus puguen gosar, cultivar, y beneficar, et alias millorar aquelles, y fer com de cosa propria, cedintli per ço tots sos drets de la Ciutat, quals en juissi y fora puga gosar y fruir llargament, quals terres axi descriptes, y notades, lo dit Pinna acepta gratis de ses merces ab les condissions, y reservassions en dit acte del dit primer repartiment expressades, descriptes, y continuades, y promet beneficar, llaurar, sembrar, y millorar aquelles, et alias, e fer tot lo que un bon pagiés pot, y deu fer, en benefisi de la Ciutat, y de dites terres, y axi lo promet en má, y poder del Nottari, y Secretari infrascrit, aliter, que caiga de aquelles segons está ordenat per la dita Ciutat, y Consell, fiat large, testes sunt Jacobus Roel et Petrus Masia Virgois Alguerii. Habitualment consta en lo tom. 17, fol. 131...

 

 

            b)

Lacanes del salt de Joseph Sanna Carboni en Pilibertu, y Norach de la figa (1695)

            Die nona Augusti 1695 Alguerii.

            En nom de Nostre Señor Deu, sia á tots notorii com los Nobles y Magnifichs Don Francisco Sotgiu Carola, lo Doctor Pere Scotto, Ignas Corbia, Juan Antoni Cano, y Juan Maria Tanca, lo present, y corrent ayñ Consellers de esta Illustre y Magnifica Ciutat en dits noms  concedeixan, atorgan, y concentan á Antoni Sanna Carboni pagiés de esta Ciutat tot aquell salt de terras aratorias posat en Salto Maggior, y en lo lloch dit Norach de la Figa, territori de un juu, y te per lacanas dende lo salt de Don Ignas Gutierrez, astrada, astrada á lacana del salt de la heretat de Masala á un muntiyu gran, que hi ha una mata de quessa, y de alli gira á un altre muntiyu gran que hi há una matta de quessa negra, y de alli á una ena, y de alli gira a aygua ves, á lacana del salt del quondam Antoni Juan Deledda há un suergiu gran abaixant á la primera lacana, lo qual salt se es concedit al dit Carboni, y lo té aceptat, y promet, y se obliga pagar un estarell de forment tots los ayñs, que los naturals, y abitadors de la present Ciutat sembraran en Salto Maggior, y no pagant, que los dits Nobles y Magnifichs Concellers, que vui son, y per avant serán se lo pugan pendre, y darlo á qui voldrán, y per que en tots temps constia se li dona lo present acte de stabiliment, fermat del Secretari infrascrit, y sellat ab las Armas de esta Ciutat, lo qual salt es estat alacanat per Juan Bauptista Quessa, Joseph Detori, y Salvador Sanna, de quibus etc. Ita est, Ignatius Corbia Publicus Nottarius pro Dr. Scotto Secretarius...

 

 

            c)

Lacanes del salt de Farina en Monte Siseri (1698)

            Die 21 Augusti 1698. Alguerii.

            Los Nobles y Magnifichs Don Francisco Delarca, Dr. Antoni Manno, Joseph Pinna, Juan Bauptista Sanna, y Francisco Saillas, lo present ayñ Consellers de aquesta Illustre y Magnifica Ciutat de Alguer, concedexian, atorgan y concentan a Pedro Farina, domiciliat en esta dita Ciutat, terras de un giú en Salto Maggior, en lo lloch dit Montisiseri, y comensa la primera lacana del mont que hi ha un ollastre gran abaxiant aygua ves á una muridina, á lacana de Juan Sanna, y de alli á llensa tirada, á un suergiu arcat, abaxiant al cami que va a Barichia, y de alli á llensa tirada á lacana del salt de Don Matheo Carola á un crastu gran esperrat, tornant a la falda de Montisiseri, y ab altres affrontassions si ditas terres tenen, segons son estades alacanades per los alacanadors de esta Illustre Ciutat, ab obligassió de pagar un estarell de forment tots los ayñs, que se sembrará en dit Salto Magior; y lo dit Pedru Farina acepta ditas terras de un giú, y promet, y se obliga pagar lo dit estarell de forment á esta Illustre Ciutat, y sempre, y quant dexias de pagar, que dits Nobles y Magnifics Señors de Consellers se pugan pendre aquelles, y darlas aqui aquells voldran, y perque en tots temps conste se li dona lo present fermat del Nottari infrascrit y sellat ab lo sell de esta dita Ciutat, die y ayñ ut supra, etc. Ita est, Michael Angelus Spano, Publicus Nottarius, Dr. Pera Scotto Secretarius. Es de veure en lo tom. 17, fol. 190...

 

 

            d)

Lacanes del salt de Cano en Polliri en lo Barranch (1735)

            En nom de Deu sia. Amen. Sia a tots notori, y manifest com los Nobles y Magnifichs Don Perico Angioy, lo Dr. Joseph Martillun, Joseph Zacarias, Salvador Niolu, y Antoni Miquel Marras Consellers de esta Illustre y Magnifica Ciutat, concedexian, otorgan, y concentan tot aquell salt de terras aratorias de un juú que possehia lo quondam Thomas Canu en territoris de Polliri, que se es dividit en los seus successors, á saber es entre Antoni Joseph Lodde, per rahó de sa moller y Sadurino Tola en la conformitat siguent segons la relassió dada per los alacanadors Salvador Espano, y Juan Bauptista Ortega: a saber es la porció que toca á Sadurino Tola, comensa la primera lacana del Barranch lacana de la marina de la Punta del Barranch, que hi há un fos de sivinas, y de alli á una punta que hi há unas pedras vermellas, y blancas esquena esquena, á llensa tirada fins al cami que vá á la Esperansa á lacana del salt dels Jesuitas, que li diuen lo Canal de Padre Berno, anant cami cami á lacana del salt de Antoni Joseph Lodde canal canal fins á la marina, com corri aygua de Bolentino fins á la marina tornant á la primera lacana ab millors affrontassions. Lo salt empero per la part que es cabuda á Antoni Joseph Lodde, comensa la primera lacana de la marina, a lacana dels flares de Sant Agusti á lacana del salt del Capitol, que era de Luchato, y ab altra lacana del salt de Antoni Defenu, que li diuen dels Macarrons fins al Cami de la Esperansa, a un crastu gran que hi há una muridina dins de una mata anant cami Cami de la Esperansa ulls á esta de Alguer fins al traino de Bolentino que va á la marina tornant á la primera lacana de la marina ab millors afrontassions. Lo qual salt se lis concedeix ab pacte, vincle, y condissió, y á emphiteosis de proseguir novament á pagar lo estarell á esta Illustre y Magnifica Ciutat, y per quant se son agiustats lo dit Lodde, ab lo dit Tola, y resta tot lo salt per enter tant de una, com de altra part, tot per lo dit Sadurino Tola, se obliga dit Tola sol, pagar lo dit estarell de forment posat fins en la Casa de la Ciutat á sos gastos, y espeses tots los ayñs que será vidassoni ara lo sembri, o no lo sembri, y per que consti, se fá lo present estabiliment fermat dels dits Nobles y Magnifichs Consellers, y del Secretari infrascrit, y sogiellat ab lo sell de la dita Ciutat, etc. Als 7 de marz de 1735, Salvador Niolu y Antoni Miquel Marras, Ita est, Dr. Ignacio Scotto Secretari...

 

 

            e)

Lacanes de diversos salts (1798)

            Die 24 de Gianer 1798. Alguer.

            Fas fee y testimoni de veritat donch yo nottari Infrascrit

            com á instancia y requiriment del Molt Reverent Dr. y Canonge Joseph Luis Fresco, econom actual de aquest Illustre Capitol Alguer y del Dr. en Drets, y Medisina Thomas Baradad de esta Ciutat, me só personalment transferit en unió dels dits Molt Reverent Econom, y Dr. Baradad, en compañia dels masayos Antoni Sanna Dechena, y de Antoni Scarpitta peritos deputats per lo referit Baradad, de Antiogo Melis, y de Salvador Bardinu Gallu axi bé peritos nombrats per lo mencionat Molt Reverent Econom, en tot aquel salt de terras aratorias posat en aquestos territoris, y cami de la Esperança denominat las Puntas Ruyas, propri del referit Baradad, á fi y efecte de alacanar lo enarrat salt, y estant en dit salt, se es lligit als referits peritos, y esplicat en vulgar lo estabiliment del sobre dit salt, y daspres de haver dit, entes, y compres son contingut seguents diun unanimes, y concordes, mediant jurament que tenen prestat en má y poder del sus dit Nottari relatan los referits peritos, que la primera lacana del mencionat salt de Baradad comensa de la baldissa de la viña de Esquintu, que al present possehex Lusori Tobias, cami, cami de la Esperança á la baldisa de la viña de Mauris Tedde á una pedra gran masacanosa que han fet una creu gran, que mira en dretura de las Puntas  Ruyas, y de dita pedra en hont és la creu posada en lo cami á llensa tirada á tres bancals de pedra vermella, que se fará altre creu, ó muruloni, y de dits bancals, á una planara de pedres vermellas aygua ves, en hont se fará altre moruloni, y de dit moruloni, á una planara gran, que mira á dos abres de suergiu aygua ves al Salt del Filigu, que es del Capitol, y de la referida planara gran, aygua ves, á linea reta, ó sia á llensa tirada á la baldissa de la viña del quondam Domingo Nugues, tornant á la primera lacana de la baldissa de la viña de Esquintu, e aquest diun ser la veritat per la perissia que tenan, y compusio del lloch, y no lo ferman, per que diun no saber escriure, de lo que etc., fuit Antoni Caria Nottari...

Comments