Institució i cobransa de les dècimes

            Per evitar alguns plets, que solen nàxer entre diverses persones, circa la erectió y cobransa de les dècimes, sia lley general per tot lo bisbat, que quant los dos juàrgios, ço és major y menor, tenen domicili en un matex lloch, y sèmbran en territoris de altre benefici, en tal cas la mitat de la dècima sia del beneficiat de territori y l’altra mitat del beneficiat del domicili, per respecte dels sacraments.

            Quant lo juàrgio major és de una vila, il menor de una altra, y sémbran en terres del menor, en tal cas lo beneficiat del territori y del menor tindrà tres parts de la ditta dècima, il beneficiat del juàrgio major [ne tindrà una; y si al contrary sémbran en terres del juàrgio major, en tal cas lo beneficiat de aquell ne reba tres parts, y la quarta] serà del beneficiat de juàrgio menor; y si cada juàrgio fos de sa vila, y sembrassen en territoris de altre terzer beneficiat, en tal cas, lo dit beneficiat del territori, prenga la mitat y l’altra mitat se partèschan igualment los altres dos.

            Y quant lo bestiar, que entre ayñ discorre per diversos territoris y salts de diversos beneficiats y de diversas diòcesis, vol y mana la sancta synodo que en lo pendre la dècima, se guarde inviolablement la consuetut de cada lloch.

            Les viles que, ultra les dècimes, se són obligades a pagar algunes primíties per sustentació y ornaments deles Iglésies, sien obligades a pagar aquelles conforme al modo y al que se obligaren.

            Y perquè los obrers deles perròquies, com ells també sien dels obligats ales primíties, oblidantse del jurament que han prestat en la entrada de llur offici, en algunes viles del tot no les cobren, y en altres ab grandíssima negligèntia, perçò lis manam, sots pena de perjurs, que demanen aquelles y les cobren, com tottes les demés coses dela Iglésia, y si alguns resistissen nos ne daran avís dins huit dies, perquè provehirem que sien constrets a pagarles, com són obligats.

            Havent entès que algunes persones, aprés que han fet coronar sos fills, o pres alguns órdens menors, lis fan donatió de tot lo bestiar que tenen, per fraudar les dècimes, y perquè axí tant gran malítia no lis sia favorable, manam que se lis prenga totta la dècima cencera, com la acostúman dar abans, y si, ordenantse los tals de órdens majors, sos pares lis daran tot lo bestiar en patrimoni, constituintne aquells verdaders señors, en tal cas, si serà menester, lis darem lo curador que convendrà més, y se observarà ab aquells lo que se observa ab tots los altres ecclesiàstichs.

Comments