Escena de mercat


Acte primer

I

            En un poble. Al carrer major o una plaça. Casots que més s’assemblen a cabanes que a cases. És dia de mercat: un banc de carn i interiors, cistells amb hortalisses, cistells amb cargols, cistells amb peix. Botiguers o venedors. Gent que passa i s’atura: homes que van a treballar, dones xerren o compren, mainada que juga.

 

UN HOME

            ¿Ixint sés? ¿On te toca, aquest matí?

UN ALTRE HOME

            Só debaixant. Jo me’n venc cada dia, per esmorzar. ¿I tu?

UN HOME

            Vaig a cumpurar aquelles dues bèsties. No sé si hi són encara; am-a tot això que se li veu en giro…

UN ALTRE HOME

            Massa mal sem anant, no és més com al temps antics. No pots fiar a-res, que lego te’l xisquen.

UN HOME

            No te pots girar enrere, que te roben lo que tens. Si no te roben a tu, també.

UN ALTRE HOME

            I si no basten els d’aquí, hi són els de fora, com aqueixos que són venguts de Roma, o de la punta més alta de la forca. Que foren fet…

UN HOME

            ¡No me’l diguis! Que no ne tenien de belles coses en casa d’ellos…

UN VENEDOR

            Xicòria, xicòria fresca, bleda. ¿Assai ne vol de bleda, bona dona mia? Xicòria, collida avui, fresca fresca.

UN HOME

            A quin punt sem arribats: a vendre xicòria i bleda; a veure gent que compra xicòria.

UN ALTRE HOME

            ¡No me’l diguis! ¿No hi podiven anar ellos, a peu, a se la collir? ¿No sigueran tots baldats?

UN HOME

            La madronia, la mandronia, que tenen grans i minyons, ja no se compte avui. ¡A comprar xicòria i bleda, ¡malasort!

UN VENEDOR D’ANGUILES

            Anguila, anguila viva viva, anguila llunada, anguila trota, anguila grossa.

UN HOME

            Fugi la xicòria i la bleda. Anguila de riu.

UN VENEDOR D’ANGUILES

            ¿Dos trossos als vols? A-rostida és saborosa. Am-a dues brases te les cuines, ara, per esmorzar. Després te beus un bell corru de vi.

UN HOME

            La gana no me mancariva, i la llenya ja la tenc, i el foc és encès. Lo que no tenc és la moneda. Massa cara.

UN VENEDOR D’ANGUILES

            No és cara per res. És lo preu que val.

UN HOME

            I per a mi és massa cara. ¿No debaixa l’onda, a l’atunju o l’hivern, al riu Major?

UN VENEDOR D’ANGUILES

            ¡I aguante-te-la la gana fins a l’atunju.

            Anguila de riu! ¡Anguila llunada! Anguila trota!

UNA DONA

            ¿On vas, mallarrona?

UNA ALTRE DONA

            Al riu, vaig; a rentar la roba. ¿I tu?

UNA DONA

            Vull comprar un tros de coratel·la, per quan tornen los hòmens de foras: arriben bramits i astracs. I jo no sé què fer de menjar.

UNA ALTRE DONA

            ¿I jo? No sé on gitar el cervell.

UNA DONA

            Si no tens altre, escolta a mi i posa cap: tira’l a la paret.

UNA ALTRE DONA

            ¡Qui desgraciada que sés! ¡A que te se mengi el corbu!

Un venedor de caragols

            Caragol menovell, mongeta, caragol bover, caragol tapat, caragol, animalutxus cornuts.

UNA DONA

            ¡I cornut sigaràs!

Un carnisser

            ¡Carn d’ovella tallada fresca fresca! ¡Carn de anjoni, anjoni barríl! ¡Carn de sementosa!

UNA DONA

            Vull un tros de coratel·la; dues mans.

Un carnisser

            La coratel·la l’he acabada ara mateix. Tenc un trosset de matímini.

UNA DONA

            ¡Lo matímini que te’n treguin, d’en baix en baix! ¡¿Net com a tu sigarà!? ¡Com a mínim hi has posat a dintre les estentines tuas! ¡Puutx!

Un carnisser

            ¡Les entranyes que te’n treguin, curroga filla d’una xiveta! ¡Xiveta filla d’una curroga! ¡Carn de sementosa, carn de sacàia! ¡Carn fresca! Sancuxtu de anjoni. ¡Sang de porc, bo per la butifarra!

Una tercera dona

            Sang, sang, carn i sang. No sabeu parlar d’altre. Las butifarres ja són fetes.

Un carnisser

            ¿Què te dol? Jo só carnisser i venc carn, carn i freixura.

Una tercera dona

            Massa ni ha de masel·làious.

UNA DONA

            Masel·làius i corbus n’arriben de tot arreu, en casa nostra. ¡Oi, casa nostra!

UNA ALTRE DONA

            I fan carn, carn fresca.

UNA DONA

            Qui cutxus arestes, cutxus bramits de sang, de sang i carn, carn i cor, i fetge i prumoni.

Una quarta dona

            ¿Cosa hi ha succeït? ¿Cosa sés dient?

Una tercera dona

            I quan mai no te hi succeeix cosa, en casa nostra.

            Segueixen parlant.

Un carnisser

            ¡Carn tallada fresca fresca, carn d’eba jove, carn de aniutxu! Fresca fresca és la carn. ¡Carn, carn, carn!

            A poc a poc desapareixen sense anar-se’n.

(...)

Comments