Doctrina cristiana


            a)

«Lo Pater Noster»

 

            Pare nostro, que sés en lo cel, sigui santificat lo tou nom; vengui a nosaltros lo tuo regn; se faci la tua voluntat com en cel així en la terra.

            Dóna-mos avui lo pa nostro de cada dia; i perdona-mos los nostros pecats, així com nosaltros perdonem a los nostros enemics; no mos deixis caure en temptació, i llibra-mos de cada mal. Així sigui.

 

L’«Ave Maria»

 

            Ave Maria, plena de gràcia, lo Senyor és en tu; beneita sés tu entre totes les dones, i beneït és lo fruit de les entranyes tues, Jesús.

            Santa Maria, Mare de Déu, prega per nosaltros pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Així sigui.

(…)

 

b)

Conclusió

 

            147) y. En poques paraules, cosa tenim de fer per ésser bons cristians?

                    r. Per ésser bons cristians tenim de posseir:

                        1) l’amor de Déu, pregant freqüentment i exercitant-nos en actes de fe, d’esperança i de caritat; escoltant devotament la Missa lo dumenge i les festes manades, i essent devot especialment de la passió de Jesucrist, de l’Eucaristia i de Maria santíssima (de l’àngel custodi, de los sants i de les ànimes del purgatori); estant en la iglésia amb devociò i modèstia, perqué és la casa de Déu; havent lo sant timor de Déu no pecant, i especialment no flastomant, no fent juraments falsos o il·lícits, i complint los vots i les empromeses fetes a Déu, a Maria santíssima o als Sants; instruint-mos en la lei de Déu per praticar-la.

                        2) L’amor sobrenatural de nosaltros mateixos, amant-mos com mos ama Déu, de fills d’Ell, complint les obligacions pròpies del nostro estat o empreu (lo cristià dóna bon exemple en cada posició social se trobi i en cada lloc), i respectant lo nostro cos no fent actes immodestos i tenint al mateix temps la puresa interior, de la qual la exterior és consegüent («del cor, o sigui dels instints i sentiments no controlats, ha dit Jesucrist, provenen tots los pecats i delits»).

                        3) L’amor sobrenatural del pròxim, estant obedients i respectosos al pare, a la mare i als superiors; no dient paraules deshonestes i evitant les males companyies que són la ruïna de l’ànima i del cos; no dant escàndol, que és gravíssim pecat, especialment si és dat als petits (escàndol és dar ocasió als altros de caure en pecat) perqué tenim de respectar no solament la vida natural, sinó que finse la vida sobrenatural del pròxim; no fent amb els altros accions deshonestes; no robant; no imprecant; no dient mentides; no murmurant, ni calumniant, ni contrastant amb el pròxim, i al contrari amant-lo, compatint-lo i excusant-lo, i fent obres de misericòrdia.   

                        Realment és més fàcil que nosaltros fem atenció als deures (o a les obligacions) que concerneixen Déu o mosaltros, i no curem suficientment les obligacions envers lo pròxim. Recordem per això lo manament nou de Jesús «que mos amem los uns als altros com Ell mos ha amat» i la paraula de Sant Paul: «qui ama el pròxim ha observat tota la lei» (Rom. 13, 8)

Gràcies a Déu

c)

Ave Maria

 

            Ave Maria     


 

Déu te salvi, oh Maria

que sés de gràcia plena:

de gràcia sés la vena

i la correnta.

 

Déu, Pare omnipotent,

sempre amb tu és estat,

Ell, que t’ha preservat

immaculada.

Beneita i alabada

sobre tots, o glorïosa,

Mare, Filla i Esposa

del Senyor Déu.

 

Beneita és la tua flor

qu’és fruit del tou si:

Jesús, ton Fill diví,

lo Senyor nostro.

 

Ara prega el tou Fill

que a tots mos perdoni,

que la sua gràcia doni

a qui l’emplora:

 

mos doni la sua gràcia

en vida i en la mort,

i la ditxosa sort

al Paradís.

 

                        Pronúncia:

Déu ta salvi, o Maria

che sés de gràssia préna:

de gràssia sés la véna

i la currenta.

 

Déu, Para omniputént,

sempra ama tu és astàt,

El, che t’ha prasalvat

immaculàra.

 

Benaita i alabàra

sobra tóz, o gruriósa,

Mara, Figlia i Aspòsa

del Sagnór Déu.

 

Benaita és la tua fròr

ch’és fruit dél tou si:

Gesús, tun Fil diví,

lu Sagnór nòstru.

 

Ara préga’l tou Fil

che a tóz mus paldóni,

che la sua gràssia dóni

a chi l’ampròra:

 

mus dóni la sua gràssia

an vira i an la mòlt,

i la dicciósa sòlt

al Paradís.

Comments