«Caun las fullas»


Caun las fullas

 

Caun dels arbras las fullas; nel gialdí

tot és tristura, pror…

Lu vent allunt las polta coma sommius

che per sempra s’en van del nostru cor.

Són las fullas che caun a poch a poch

llàgrimas de agunia,

són las fullas che caun coma lus ans,

de giuventut i de la mignunia.

Cara fulla una pàgina de llibra,

del llibra de la vira;

una pàgina bella che sa tanca

a ma un suspir, dasprés che l’has lligira.

Un amich, una dona, un daspraié:

cara fulla che cau...

un arracolt che ratorna al cor,

un arracolt de dulor, de pau.

Ma turnarà nel món la primavera

a ma l’abril flurit;

ne l’arbra tra las novas fullas verdas

cantarà’l rusignol torna de nit!

Ma quan l’atungiu fret de la vira

presa de astrachitut,

fa caura a uns a uns to’lus ans,

lus ans bels de la giuventut,

són las fullas che caun a poch a poch,

llàgrimas de agunia,

sommius che sa dastaccan dulurosus

per sempra, com la bella mignunia.

Comments