Brindisi


                   Brindisi

 

       Com, en una campagnada,

       lu poeta mai no manca,

       si no s’ha truncat un’anca

       o s’ha tret una custeglia;

       carragantma la sisteglia,

       hè pensat de hi vanì.

       Ma taniu de pirmiti

       (c)he vus parli com sa deu,

       Sagons lu paresciar meu

       i la mia upiniò,

       dichiarant lu mès mandrò

       Giuan Santus nostru amich.

       I sabeu che asciò lu dich

       chè nus ha fet asparà:

       A quant a sa n’asciacà

       hi ha pusat tot lu maitì.

 

       Ma descialus anà

       lus critichs del Alguer.

       Si pocas dias fà

       pisciavan lu tinter?

       Ecu che vè Pietrinu

       i nus parla del gal;

       legu achirrem Giuaninu,

       i march orsa ‘l purtal; 

       a ont già nus aspera

       lu nostru carrutò,

       i ama Paulicu

       achest gran butigliò.

 

       Già sem a Salondra:

       un glioch ascì bèl!...

       Sa pren una cagna

       sa gira ‘l burèl:

       Giuaninu i Giuan Santus,

       brusgiats del che fer,

       sunant s’ampipavan

       de tota l’Algher.

       I ara, che sem

       saguts a la mesa,

       sarchem de unurà

       lu che ha fet l’aspesa.

       Si hi ha un furister

       che no sa algarès,

       del brindisi meu

       no sa tenghi ufès:

       Già hi ès Giuaninu

       che ‘l pot esplicà,

       che dona debaras

       glissions de italià.

       De lu che sa parla

       el dòna raò;

       asper che rasisci

       un gran prufassò.

       De cor auguremli

       lu che sa dasigia;

       las botas de tigia,

       lu frach ch’el sà;

       per fè anvaranà

       la beglia Maria,

       la iaia, la cia

       i tot lo Marset:

 

       Lu vostru poeta

 

       Ramon Clavegliet

       Algher, Giuliol‘901

Comments