A l‘arribada del nou bisbe Pietro Bianco


En tant dichós y alecr dia

depon, Alguer, lu tou dol:

més resplendenta del sol

la cara tua avui sia,

 

Monstra en la tua alegria

y en la tua consulació

quant t’és car lu preciós do

que piedós lu cel ta envia.

      En tant dichós y alecr dia

      depon, Alguer, lu tou dol.

 

Do sospirat, yo diria,

ma que, quand més sospirat,

maggior assai l’has lugrat

de lu que sa presumia.

      En tant dichós y alecr dia

      depon, Alguer, lu tou dol.

 

Do che solament pudia

dunar-lu qui ta lu ha dat,

y dan-ta-lu t’ha mustrat

quant amor per tu nudria.

      En tant dichós y alecr dia

      depon, Alguer, lu tou dol.

 

Do que posa en gelosia

la terra a·ont és aspuntat,

per més que l’hàggia gusat,

ma no com ella vulia.

      En tant dichós y alecr dia

      depon, Alguer, lu tou dol.

 

Aquesta dicha, Alguer mia,

tu sola t’has merexiut,

axí creg en virtut

de tanta pregaduria.

      En tant dichós y alecr dia

      depon, Alguer, lu tou dol.

 

Beneït, dons, lu cel sia,

que las tuas veus ha ascultat

y que un Espós t’ha dunat

preciós en cada genia.

      En tant dichós y alecr dia

      depon, Alguer, lu tou dol.

 

A la gran Vèrgia Maria

no cessis, no, de pregar:

que te logri lu gusar

llongament tal compagnia.

      En tant dichós y alecr dia

      depon, Alguer, lu tou dol.

 

Comments