En tant dichós y alecr dia depon, Alguer, lu tou dol: més resplendenta del sol la cara tua avui sia,
Monstra en la tua alegria y en la tua consulació quant t’és car lu preciós do que piedós lu cel ta envia. En tant dichós y alecr dia depon, Alguer, lu tou dol.
Do sospirat, yo diria, ma que, quand més sospirat, maggior assai l’has lugrat de lu que sa presumia. En tant dichós y alecr dia depon, Alguer, lu tou dol.
Do che solament pudia dunar-lu qui ta lu ha dat, y dan-ta-lu t’ha mustrat quant amor per tu nudria. En tant dichós y alecr dia depon, Alguer, lu tou dol.
Do que posa en gelosia la terra a·ont és aspuntat, per més que l’hàggia gusat, ma no com ella vulia. En tant dichós y alecr dia depon, Alguer, lu tou dol.
Aquesta dicha, Alguer mia, tu sola t’has merexiut, axí creg en virtut de tanta pregaduria. En tant dichós y alecr dia depon, Alguer, lu tou dol.
Beneït, dons, lu cel sia, que las tuas veus ha ascultat y que un Espós t’ha dunat preciós en cada genia. En tant dichós y alecr dia depon, Alguer, lu tou dol.
A la gran Vèrgia Maria no cessis, no, de pregar: que te logri lu gusar llongament tal compagnia. En tant dichós y alecr dia depon, Alguer, lu tou dol.
|
Scripta online > Scripta algueresa >