Publicacions‎ > ‎

Col·lecció Scripta

La col·lecció Scripta publica textos catalans antics i contemporanis no literaris d’interès per a l’evolució de la llengua, dels dialectes en particular, i la història en les branques més diverses. La literatura sempre ha tingut, com és lògic, un espai destacat en les publicacions, però alguns textos no literaris mereixen ésser editats pel seu alt interès lingüístic i cultural.


Volum 1: Libre de plantar vinyes e arbres... (Tractat d'agricultura del s. XV). Xavier Luna-Batlle, Barcelona, PAM, 2011.

El Libre de plantar vinyes e arbres és un manuscrit del final del segle XV que un escrivà anònim del Maestrat va copiar d'una obra prèvia que desconeixem. Un tractat d'agricultura de llengua concisa, pràctica i directa que conté molts trets dialectals de les terres de l'Ebre i del nord valencià. És una referència de gran valor per a la història dels dialectes i un document remarcable en la història dels textos agronòmics catalans. Constitueix el primer d’una sèrie de textos que publica el projecte "Diatopia i canvi lingüístic. Scripta i projecció dialectal".
 
Descarregueu-lo






Volum 2: Al cor de la terra (El món agrari a les Terres de l'Ebre al s. XX). Josep Olivas Rodríguez, Barcelona, PAM, 2012

El llibre Al cor de la terra testimonia amb vivesa i connexió emotiva (de manera novel·lada) la vida de pagès a les Terres de l'Ebre. Josep Olivas coneix la zona a fons perquè se l'ha passejada de cap a peus i n'ha estudiat les espècies animals i vegetals. I per aquest motiu, el llibre és una aportació única al coneixement de la terra, de la gent i de la llengua. Des del punt de vista lingüístic, el text exemplifica la varietat tortosina de manera excel·lent i conforma un testimoni contextuat dels mots de l'agricultura i la ramaderia. Donada la situació de canvi en la cultura material i ocupacional del país, i l'empobriment del lèxic tradicional que això suposa, la difusió de textos com aquest és important per no oblidar el patrimoni lingüístic.

Descarregueu-lo



Volum 3: El dietari de Joaquim Fina, de Palafrugell (1842-1878). Jordi Curbet Hereu, Barcelona, PAM, 2012

El dietari de l'hisendat Joaquim Fina i Moner, de Palafrugell (Baix Empordà), escrit entre 1842 i 1878, és una mostra d'aquesta tipologia memorialística tan conreada en època moderna i contemporània a la Catalunya vella. L'autor hi consignava sistemàticament observacions meteorològiques i fets quotidians d'una joventut abocada a dues grans passions, la caça i la pesca, i una maduresa centrada en la responsabilitat dels seus càrrecs municipals. Damunt de tot sobresurt, però, un estil vivaç i un registre lingüístic que transparenta un cabal lèxic de gran interès dialectal.

Adquiriu-lo al web de Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Descarregueu-lo




Volum 4: Capítols de la Barranxel·leria i del dret de cabeçatge (l'Alguer, s. XVII i XVIII). Andreu Bosch i Rodoreda, Barcelona, IEC, 2013

Els Capítols de la Barranxel·leria i del dret de Cabeçatge contenen textos administratius relacionats amb la vida social de l'Alguer a cavall dels segles XVII i XVIII. Els Capítols dels barranxels recullen les condicions de protecció dels camps de conreu, de defensa i d’assegurances contra els robatoris de les collites i el bestiar, els furts dels ormeigs i les eines de dins de les cases rurals, els incendis provocats i el pasturatge abusiu.

Adquiriu-lo al web de Publicacions de l'Abadia de Montserrat







Volum 5: Llibreta de notes i cartes (1838-1846) de Narcís Batlle, masover de Montiró. Xavier Luna-Batlle i Joan Luna i Balaguer, Barcelona, PAM, 2014

La llibreta escrita pel masover empordanès Narcís Batlle entre el 1838 i el 1846 ens mostra d’una manera viva i directa la vida en una petita població rural a la primera meitat del segle XIX. Més enllà de les ocupacions habituals relacionades amb la gestió de la masoveria, explicades per carta a l’amo que viu a Girona, ens posa al davant la història menuda: l’elecció de l’alcalde, els pagaments d’impostos i els problemes que comporten, els accidents, els robatoris, les baralles i les discussions. Tot en una llengua marcadament col·loquial i una escriptura popular, amb unes traces mínimes de llengua formal.

Adquiriu-lo al web de Publicacions de l'Abadia de Montserrat





Volum 6: Tres llibres d'aritmètica mallorquins. Catalina Martínez i Joan Carles Villalonga, Barcelona, PAM, 2015

Els llibres d’aritmètica pràctica s’utilitzaven amb finalitats didàctiques per a ús d’estudiants, futurs comerciants o mercaders, i de persones mitjanament cultivades. Presenten sempre una estructura homogènia i la seva metodologia persegueix facilitar l’aprenentatge, començant per les operacions més senzilles (sumar, restar...), fins arribar a les més complexes (regla de barates, regla de companyies...).

Adquiriu-lo al web de Publicacions de l'Abadia de Montserrat







Volum 7: Regiment de preservació de pestilència (1348). Joan Veny, Barcelona, PAM, 2015

Aquesta nova edició condensa l’estudi lingüístic que ja va fer Joan Veny el 1971, que posa en relleu la gran importància del text per a la història del català i en concret del dialecte nord-occidental. I també acull la seva transcripció, revisada. És doncs un text especialment reconegut pel seu gran valor, tant per a la història de la medicina com per a la història de la llengua. El va descobrir Enric Arderiu el 1909 a l’Arxiu Parroquial de Verdú i poc després, quan es va donar a conèixer, el metge Josep M. Roca en feia aquest comentari dirigit al lector: «Jo et faig fermança que no serà debades el temps que esmercis llegint el tractat de mestre Jacme.»





Volum 8: Lo jardiner hortolà y florista (1852) Caputxins de Catalunya. Joan Luna i Balaguer Xavier Luna-Batlle, PAM, 2016

Resultado de imagen de lo jardiner hortola caputxinsLo jardiner hortolà y florista oferí a la segona meitat del segle XIX un manual d’horticultura i de jardineria breu i pràctic, amb referències prou completes a les hortalisses, les herbes remeieres i les flors que es conreaven a Catalunya. De l’autor no en sabem la identitat, només que és un frare apassionat pel conreu de la terra i que vol ser la veu dels caputxins i la seva llarga i reconeguda experiència en els horts urbans. I l’escriu com a servei a la gent senzilla, cosa que explica que sigui en català. La merescuda fama dels caputxins ens la mostren, per exemple, els elogis de l’època al bell hort del convent de Santa Madrona, a tocar de la Rambla de Barcelona. El conreu de l’hort conventual, encara avui ben viu, era molt estimat, i els frares se’n servien per a les pitances al refectori i per a guarnir amb flors els altars. El llibre signat pels caputxins de Catalunya s’inscriu també en la tradició dels textos agronòmics catalans, dins la qual destaca el Llibre del Prior, de Miquel Agustí, del s. XVII. L’anònim caputxí del s. XIX s’hi refereix, com també a d’altres llibres de la influent tradició agronòmica francesa (Louis Liger, Antoine Pluche) o a revistes de l’època en castellà. Si ens informa dels noms tradicionals de les plantes que es podien trobar en els horts de l’època i les pràctiques de conreu, d’una autenticitat fora de dubte, tanmateix la llengua amb què s’escriu està reblerta de castellanismes, cosa ben representativa de l’etapa prefabriana. Aquesta tercera edició es presenta sense tergiversar la llengua i conté uns índexs molt complets. És per tot això que ha de despertar un viu interès entre els lingüistes com també entre els pagesos i agrònoms atrets per les pràctiques hortícoles tradicionals i de caire ecològic.