Notícies‎ > ‎

Noves publicacions sobre dialectologia i variació històrica

9 de nov. 2018, 5:33 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 9 de nov. 2018, 5:56 ]
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat dos nous volums de la col·lecció Lingüística Catalana que tracten sobre dialectologia i variació històrica de la llengua:
  • Massip-Bonet, À. (ed.) (2018). Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana. Barcelona: PUB. 
La variació de tot tipus que es manifesta en qualsevol llengua és el símptoma (o la manifestació) del canvi. Podem dir que la variació lingüística resulta de captar una imatge estàtica de la llengua però projectada en el contínuum tetradimensional espai-temps. Per la seva pròpia naturalesa, la variació, doncs, només pot ser estudiada des d’un punt de vista integracional i tenint en compte la dimensió temporal. Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana aplega les contribucions que es van presentar a la dissetena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 17) amb l’objectiu de presentar aspectes concrets (en fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic) de la imbricació entre variació històrica i variació geogràfica i també d’examinar les conseqüències metodològiques i didàctiques que comporta aquesta mirada complexa.

Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana

  • Perea, M. P.; Massip-Bonet, À (eds.) (2018). Noves aproximacions a la lexicografia dialectal. Barcelona: PUB. 

Aquest volum recull les contribucions que es van presentar a la vint-i-tresena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 23), el qual, amb el títol «Noves aproximacions a la lexicografia dialectal», va tractar les diferents relacions que es poden establir entre la dialectologia i la lexicografia. En el marc d’aquesta trobada es va fer un èmfasi especial en els aspectes següents: els diversos elements diatòpics que són presents en els diccionaris dialectals, considerats tant des de la perspectiva diacrònica com des de la perspectiva diacrònica; la descripció de projectes que vinculen les disciplines esmentades —les característiques del Tresor lexicogràfic valencià o l’explotació informàtica del Diccionari català-valencià-balear—, i els aspectes més remarcables que configuren els diccionaris espontanis, duts a terme per autors no lingüistes, tot destacant la seva aplicació en l’estudi de la variació i del canvi lingüístics.

El darrer capítol presenta una visió de l’estatut epistemològic del lèxic i la semàntica des de la mirada de la complèxica 
(complexitat) i presenta relacions entre l’estudi d’aquests vessants de la lingüística i aspectes de la cognició íntimament relacionats amb aquells des de la visió des de la neurociència.


Noves aproximacions a la lexicografia dialectal 
Comments