Notícies‎ > ‎

Article de Julià Guillamon sobre la col·lecció Scripta

7 de març 2018, 4:33 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 7 de març 2018, 4:37 ]
Article de Julià Guillamon publicat a La Vanguardia el passat dia 28 de setembre de 2017 on parla sobre la col·lecció Scripta i especialment sobre el primer volum Libre de plantar vinyes e arbres. Tractat d'agricultura del segle XV. 


Avui: empelts

 Author Img

28/09/2017 00:53

El restaurant Bilbao, del carrer Perill, és un dels meus preferits. Hi treballen uns cambrers molt trempats i si hi vas sovint te’n fas amic. Han anat canviant amb els anys, i els nous han agafat el tarannà dels vells. Amb un dels nous no acabava de lligar fins que un dia, dinant amb Marc Soler, vam descobrir que, abans de ser cambrer, havia estat empeltador. “Home, empeltador!”. L’home es va quedar parat. “Sí, li vaig dir al Marc: pot agafar una branca de llimoner i empeltar-la en un taronger, i el taronger tindrà branques que faran taronges i d’altres que faran llimones”. A l’home, que és més aviat taciturn, se li va esponjar l’ànima, i va començar a parlar de tarongers, llimoners i mandariners i de tots els encreuaments que feia quan treballava a pagès. Jo he vist empeltar, sobretot, cirerers: plantar tres o quatre branquetes sobre el tronc tallat d’un cirerer bord i tapar l’empelt amb lacre. Al cap d’un parell d’anys les branques han trencat el lacre i ja tens un cirerer que fa cireres burlat o cor de colom. Tota la gent que pensa que si les coses són així no poden ser aixà, farien ben fet a fixar-se en els empelts.

El meu amic Xavier Luna-Batlle publica una col·lecció filològica sensacional, que es diu Col·lecció Scripta. Hi edita textos no literaris d’interès per a la història de la llengua. Un dels primers volums va ser un tractat d’agricultura del segle XV, Llibre de plantar vinyes e arbres..., escrit per un pagès del baix Maestrat, amb un apartat sobre els empelts que fa caure de cul. Vols endur-te els empelts d’una terra a una altra? Ben senzill: fes-ne un manat, unta els caps tallats amb mel i amaga’ls en un test perquè no els toqui el sol. Vols una figuera de Burjassot primerenca? L’empeltes en una figuera albocor o cucarella. La vols tardana? Empelta-la en una figuera borda. Vols empeltar una figuera en un arbre que no sigui de la seva natura? Fes-ho al mes de març i en lluna vella, que l’arbre serà en saba i farà unes figues tan grosses com albergínies i tan amargues com la fel. “E qui·n vulla menjar apperell-se de haver corrença”. És a dir: no siguis ase i no empeltis figueres en arbres que no siguin figueres. I si ho fas no et mengis les figues, grosses com albergínies, si no vols tenir corrença (cagarrines).

A partir d’aquí comencen un seguit d’experiments dignes de l’illa del doctor Moreau. Les peres sermenyes i els codonys es poden empeltar en qualsevol arbre, sempre que no sigui una noguera. Si vols peres de tot l’any, empelta-les en un roure. També pots empeltar les peres en un tronxo de col, vigilant de no tocar el cor del tronxo “que és flach”. Pots empeltar pomers en un baladre. Pots empeltar un serment perquè faci el raïm mig blanc i mig negre. I porros amb raves perquè es facin més gruixuts.

Llegint el Llibre de plantar vinyes e arbres... he descobert també el significat de la paraula cabrafiga, que a Llançà és el nom d’un carrer. Quan sortíem de la discoteca, una mica tocadets, topàvem amb el rètol, que ens feia pensar en un animal estrany i ens feia riure. Ara veig que vol dir figa salvatge. “Tots arbres de qualsevol natura sien fa millor e pus bell fruyt si són empeltats que si no són empeltats”.

 

Comments