Notícies

Darreres notícies sobre el Projecte Scripta.


Noves publicacions sobre dialectologia i variació històrica

9 de nov. 2018, 5:33 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 9 de nov. 2018, 5:56 ]

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat dos nous volums de la col·lecció Lingüística Catalana que tracten sobre dialectologia i variació històrica de la llengua:
  • Massip-Bonet, À. (ed.) (2018). Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana. Barcelona: PUB. 
La variació de tot tipus que es manifesta en qualsevol llengua és el símptoma (o la manifestació) del canvi. Podem dir que la variació lingüística resulta de captar una imatge estàtica de la llengua però projectada en el contínuum tetradimensional espai-temps. Per la seva pròpia naturalesa, la variació, doncs, només pot ser estudiada des d’un punt de vista integracional i tenint en compte la dimensió temporal. Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana aplega les contribucions que es van presentar a la dissetena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 17) amb l’objectiu de presentar aspectes concrets (en fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic) de la imbricació entre variació històrica i variació geogràfica i també d’examinar les conseqüències metodològiques i didàctiques que comporta aquesta mirada complexa.

Imbricacions entre variació històrica i variació geogràfica en la llengua catalana

  • Perea, M. P.; Massip-Bonet, À (eds.) (2018). Noves aproximacions a la lexicografia dialectal. Barcelona: PUB. 

Aquest volum recull les contribucions que es van presentar a la vint-i-tresena edició del Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 23), el qual, amb el títol «Noves aproximacions a la lexicografia dialectal», va tractar les diferents relacions que es poden establir entre la dialectologia i la lexicografia. En el marc d’aquesta trobada es va fer un èmfasi especial en els aspectes següents: els diversos elements diatòpics que són presents en els diccionaris dialectals, considerats tant des de la perspectiva diacrònica com des de la perspectiva diacrònica; la descripció de projectes que vinculen les disciplines esmentades —les característiques del Tresor lexicogràfic valencià o l’explotació informàtica del Diccionari català-valencià-balear—, i els aspectes més remarcables que configuren els diccionaris espontanis, duts a terme per autors no lingüistes, tot destacant la seva aplicació en l’estudi de la variació i del canvi lingüístics.

El darrer capítol presenta una visió de l’estatut epistemològic del lèxic i la semàntica des de la mirada de la complèxica 
(complexitat) i presenta relacions entre l’estudi d’aquests vessants de la lingüística i aspectes de la cognició íntimament relacionats amb aquells des de la visió des de la neurociència.


Noves aproximacions a la lexicografia dialectal 

Article de Julià Guillamon sobre la col·lecció Scripta

7 de març 2018, 4:33 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 7 de març 2018, 4:37 ]

Article de Julià Guillamon publicat a La Vanguardia el passat dia 28 de setembre de 2017 on parla sobre la col·lecció Scripta i especialment sobre el primer volum Libre de plantar vinyes e arbres. Tractat d'agricultura del segle XV. 


Avui: empelts

 Author Img

28/09/2017 00:53

El restaurant Bilbao, del carrer Perill, és un dels meus preferits. Hi treballen uns cambrers molt trempats i si hi vas sovint te’n fas amic. Han anat canviant amb els anys, i els nous han agafat el tarannà dels vells. Amb un dels nous no acabava de lligar fins que un dia, dinant amb Marc Soler, vam descobrir que, abans de ser cambrer, havia estat empeltador. “Home, empeltador!”. L’home es va quedar parat. “Sí, li vaig dir al Marc: pot agafar una branca de llimoner i empeltar-la en un taronger, i el taronger tindrà branques que faran taronges i d’altres que faran llimones”. A l’home, que és més aviat taciturn, se li va esponjar l’ànima, i va començar a parlar de tarongers, llimoners i mandariners i de tots els encreuaments que feia quan treballava a pagès. Jo he vist empeltar, sobretot, cirerers: plantar tres o quatre branquetes sobre el tronc tallat d’un cirerer bord i tapar l’empelt amb lacre. Al cap d’un parell d’anys les branques han trencat el lacre i ja tens un cirerer que fa cireres burlat o cor de colom. Tota la gent que pensa que si les coses són així no poden ser aixà, farien ben fet a fixar-se en els empelts.

El meu amic Xavier Luna-Batlle publica una col·lecció filològica sensacional, que es diu Col·lecció Scripta. Hi edita textos no literaris d’interès per a la història de la llengua. Un dels primers volums va ser un tractat d’agricultura del segle XV, Llibre de plantar vinyes e arbres..., escrit per un pagès del baix Maestrat, amb un apartat sobre els empelts que fa caure de cul. Vols endur-te els empelts d’una terra a una altra? Ben senzill: fes-ne un manat, unta els caps tallats amb mel i amaga’ls en un test perquè no els toqui el sol. Vols una figuera de Burjassot primerenca? L’empeltes en una figuera albocor o cucarella. La vols tardana? Empelta-la en una figuera borda. Vols empeltar una figuera en un arbre que no sigui de la seva natura? Fes-ho al mes de març i en lluna vella, que l’arbre serà en saba i farà unes figues tan grosses com albergínies i tan amargues com la fel. “E qui·n vulla menjar apperell-se de haver corrença”. És a dir: no siguis ase i no empeltis figueres en arbres que no siguin figueres. I si ho fas no et mengis les figues, grosses com albergínies, si no vols tenir corrença (cagarrines).

A partir d’aquí comencen un seguit d’experiments dignes de l’illa del doctor Moreau. Les peres sermenyes i els codonys es poden empeltar en qualsevol arbre, sempre que no sigui una noguera. Si vols peres de tot l’any, empelta-les en un roure. També pots empeltar les peres en un tronxo de col, vigilant de no tocar el cor del tronxo “que és flach”. Pots empeltar pomers en un baladre. Pots empeltar un serment perquè faci el raïm mig blanc i mig negre. I porros amb raves perquè es facin més gruixuts.

Llegint el Llibre de plantar vinyes e arbres... he descobert també el significat de la paraula cabrafiga, que a Llançà és el nom d’un carrer. Quan sortíem de la discoteca, una mica tocadets, topàvem amb el rètol, que ens feia pensar en un animal estrany i ens feia riure. Ara veig que vol dir figa salvatge. “Tots arbres de qualsevol natura sien fa millor e pus bell fruyt si són empeltats que si no són empeltats”.

 

Ressenya de Philip D. Rasico sobre el Regiment de preservació de pestilència

24 de jul. 2017, 10:19 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 24 de jul. 2017, 10:34 ]

Ressenya de Philip D. Rasico sobre el Regiment de Preservació de pestilència de Jacme d'Agramont (llibre número 7 de la col·lecció Scripta) publicada a la revista  eHumanista/IVITRA 11 (2017): 539-542.

Ressenya Regiment de preservació de pestilència a Serra d'Or

10 de maig 2017, 3:39 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 10 de maig 2017, 3:41 ]

Ressenya de Carles Riera sobre el llibre Regiment de preservació de pestilència publicada a la revista Serra d'Or, número 689, maig 2017. 

Ressenya Lo jardiner hortolà

28 d’abr. 2017, 6:41 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 28 d’abr. 2017, 9:07 ]

Ressenya de Lluís Bonada sobre el llibre Lo jardiner hortolà y florista (1852) Caputxins de Catalunya publicada a la revista El Temps el dia 4 d'abril de 2017. 


Joan Veny, Medalla d'Or de les Illes Balears

1 de març 2017, 2:39 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 1 de març 2017, 2:42 ]

l Govern de les Illes Balears ha concedit enguany al doctor Joan Veny la Medalla d'Or de les Illes Balears «en reconeixença de la tasca desenvolupada, així com dels mèrits assolits al llarg d’una vida dedicada a la recerca i la cultura en matèria de dialectologia i lingüística». 

Amb motiu de la celebració del Dia de les Illes Balears, la presidenta balear va lliurar al lingüista Joan Veny, així com també a la cantant Maria del Mar Bonet, la Medalla d'Or de la Comunitat, la més important distinció que atorga el Govern de les Illes Balears. 



Complèxica 11: "Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d'un itinerari de recerca"

1 de març 2017, 1:59 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 1 de març 2017, 2:08 ]

El Grup de Complexitat, Comunicació i Socio/lingüística, el projecte Scripta i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació us conviden l'onzè seminari: "Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d'un itinerari de recerca". 

A càrrec de Vicent Salvador, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Jaume I de Castelló
 Dijous, 9 de març de 2017, 17:30 h 
Sala de professors, Edifici Josep Carner
Universitat de Barcelona - Facultat de Filologia (c/Aribau, 2).

Presentació del llibre "Lo jardiner hortolà y florista (1852)" dels Caputxins de Catalunya

27 de febr. 2017, 2:49 publicada per Francesc Gelabert Ribas

Aquest dijous dia 2 de març es presenta el número 8 de la Col·lecció Scripta Lo jardiner hortolà y florista (1852) dels Caputxins de Catalunya, editat per Joan i Xavier Luna, amb introducció de Fra Valentí Serra de Manresa i estudi lingüístic de Montserrat Alegre.

Presentació Regiment preservació de pestilència

2 de des. 2016, 5:48 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 2 de des. 2016, 5:49 ]

El proper dijous 15 de desembre a les 19:00h tindrà lloc la presentació del llibre Regiment de preservació de pestilència (1348) de Jacme d'Agramont al Centre Lleidatà (Gran Via de les Corts Catalanes, 592, pral.-Ronda Universitat, 1 1r, Barcelona). 

 


Presentació del llibre Tres llibres d'aritmètica mallorquins

28 d’oct. 2016, 3:09 publicada per Àngels Massip Bonet   [ actualitzat el 28 d’oct. 2016, 3:15 ]

El passat dia 16 de febrer de 2016 es va celebrar l'acte de presentació del llibre Tres llibres d'aritmètica mallorquins a la Societat Arqueològica Lul·liana de Mallorca a càrrec de Maria Barceló Crespí i Catalina Martínez Taberner.

      

1-10 of 42