Darreres notícies sobre el Projecte Scripta. |
Notícies
Publicació del llibre "Complexity Applications in Language and Communication Sciences"
Ens complau comunicar-vos que el llibre Complexity Applications in Language and Communication Sciences, editat per Àngels Massip-Bonet, Gemma Bel-Enguix i Albert Bastardas-Boada, acaba de ser publicat. Aquest llibre presenta mirades diverses sobre l'estudi del llenguatge natural com a sistema complex adaptatiu. Planteja una nova manera d'afrontar la problemàtica de la modelització del llenguatge i proporciona claus sobre com relacionar el llenguatge natural amb algunes estructures biològiques, relació que pot ser molt fructífera per a la ciència. S’hi examina el marc teòric de la complèxica i després se n’apliquen els principis bàsics a diverses àrees de la lingüística: contacte lingüístic, canvi lingüístic, lingüística diacrònica. |
Noves publicacions sobre dialectologia i variació històrica
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat dos nous volums de la col·lecció Lingüística Catalana que tracten sobre dialectologia i variació històrica de la llengua:
![]()
![]() |
Article de Julià Guillamon sobre la col·lecció Scripta
Article de Julià Guillamon publicat a La Vanguardia el passat dia 28 de setembre de 2017 on parla sobre la col·lecció Scripta i especialment sobre el primer volum Libre de plantar vinyes e arbres. Tractat d'agricultura del segle XV. Avui: empeltsJULIÀ GUILLAMON 28/09/2017 00:53 El restaurant Bilbao, del carrer Perill, és un dels meus preferits. Hi treballen uns cambrers molt trempats i si hi vas sovint te’n fas amic. Han anat canviant amb els anys, i els nous han agafat el tarannà dels vells. Amb un dels nous no acabava de lligar fins que un dia, dinant amb Marc Soler, vam descobrir que, abans de ser cambrer, havia estat empeltador. “Home, empeltador!”. L’home es va quedar parat. “Sí, li vaig dir al Marc: pot agafar una branca de llimoner i empeltar-la en un taronger, i el taronger tindrà branques que faran taronges i d’altres que faran llimones”. A l’home, que és més aviat taciturn, se li va esponjar l’ànima, i va començar a parlar de tarongers, llimoners i mandariners i de tots els encreuaments que feia quan treballava a pagès. Jo he vist empeltar, sobretot, cirerers: plantar tres o quatre branquetes sobre el tronc tallat d’un cirerer bord i tapar l’empelt amb lacre. Al cap d’un parell d’anys les branques han trencat el lacre i ja tens un cirerer que fa cireres burlat o cor de colom. Tota la gent que pensa que si les coses són així no poden ser aixà, farien ben fet a fixar-se en els empelts. El meu amic Xavier Luna-Batlle publica una col·lecció filològica sensacional, que es diu Col·lecció Scripta. Hi edita textos no literaris d’interès per a la història de la llengua. Un dels primers volums va ser un tractat d’agricultura del segle XV, Llibre de plantar vinyes e arbres..., escrit per un pagès del baix Maestrat, amb un apartat sobre els empelts que fa caure de cul. Vols endur-te els empelts d’una terra a una altra? Ben senzill: fes-ne un manat, unta els caps tallats amb mel i amaga’ls en un test perquè no els toqui el sol. Vols una figuera de Burjassot primerenca? L’empeltes en una figuera albocor o cucarella. La vols tardana? Empelta-la en una figuera borda. Vols empeltar una figuera en un arbre que no sigui de la seva natura? Fes-ho al mes de març i en lluna vella, que l’arbre serà en saba i farà unes figues tan grosses com albergínies i tan amargues com la fel. “E qui·n vulla menjar apperell-se de haver corrença”. És a dir: no siguis ase i no empeltis figueres en arbres que no siguin figueres. I si ho fas no et mengis les figues, grosses com albergínies, si no vols tenir corrença (cagarrines). A partir d’aquí comencen un seguit d’experiments dignes de l’illa del doctor Moreau. Les peres sermenyes i els codonys es poden empeltar en qualsevol arbre, sempre que no sigui una noguera. Si vols peres de tot l’any, empelta-les en un roure. També pots empeltar les peres en un tronxo de col, vigilant de no tocar el cor del tronxo “que és flach”. Pots empeltar pomers en un baladre. Pots empeltar un serment perquè faci el raïm mig blanc i mig negre. I porros amb raves perquè es facin més gruixuts. Llegint el Llibre de plantar vinyes e arbres... he descobert també el significat de la paraula cabrafiga, que a Llançà és el nom d’un carrer. Quan sortíem de la discoteca, una mica tocadets, topàvem amb el rètol, que ens feia pensar en un animal estrany i ens feia riure. Ara veig que vol dir figa salvatge. “Tots arbres de qualsevol natura sien fa millor e pus bell fruyt si són empeltats que si no són empeltats”. |
Ressenya de Philip D. Rasico sobre el Regiment de preservació de pestilència
Ressenya de Philip D. Rasico sobre el Regiment de Preservació de pestilència de Jacme d'Agramont (llibre número 7 de la col·lecció Scripta) publicada a la revista eHumanista/IVITRA 11 (2017): 539-542. |
Ressenya Regiment de preservació de pestilència a Serra d'Or
Ressenya de Carles Riera sobre el llibre Regiment de preservació de pestilència publicada a la revista Serra d'Or, número 689, maig 2017. |
Joan Veny, Medalla d'Or de les Illes Balears
l Govern de les Illes Balears ha concedit enguany al doctor Joan Veny la Medalla d'Or de les Illes Balears «en reconeixença de la tasca desenvolupada, així com dels mèrits assolits al llarg d’una vida dedicada a la recerca i la cultura en matèria de dialectologia i lingüística». |
Complèxica 11: "Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d'un itinerari de recerca"
El Grup de Complexitat, Comunicació i Socio/lingüística, el projecte Scripta i el Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació us conviden l'onzè seminari: "Filòlegs i exploradors: reflexions al llarg d'un itinerari de recerca". A càrrec de Vicent Salvador, catedràtic de filologia catalana de la Universitat Jaume I de Castelló Dijous, 9 de març de 2017, 17:30 h Sala de professors, Edifici Josep Carner Universitat de Barcelona - Facultat de Filologia (c/Aribau, 2). |